31 FAM: "Hem fet més per la llengua que el puto president"

BarcelonaEl grup vallesà 31 FAM, pioner del trap català, engega una nova etapa amb el disc X si ens veiem en una altra vida (2023), que presenten en directe al Sant Jordi Club aquest dissabte, 25 de novembre. Immersos en la voràgine de preparar l'estrena, dos dels seus membres, Lil Didi (Dídac Serra) i Kid Pi (Eduard Freixas), atenen l'ARA per telèfon.

Aquest disc marca l’inici d’una nova etapa?

— Lil Didi: 100%, sí.

Quins eren els canvis que volíeu fer?

— Lil Didi: Volíem canviar moltes coses d'organització i estructura. Volíem deixar de formar part d'una discogràfica i passar a ser independents, i per sort al final ho hem aconseguit.

Artísticament, al disc nou hi ha més diversitat estilística que mai.

— Lil Didi: Són 14 temes, tots són de gèneres diferents, que això també és un fet diferencial de l'àlbum. Toquem molts pals i molts estils musicals diferents, que era l'objectiu principal de l'àlbum: fer molts estils diferents de música, i que tots tinguessin una cohesió artística. Toquem temes de drum-and-bass, de reggaeton, com sempre, de house, d'electrònica i només un tema de trap.

Fins i tot acabeu amb un tema més soul, Per la bona gent.

— Lil Didi: Sí, és com estil Kanye West, el hip-hop aquest, així, tirant cap a soul.

Comenceu el disc amb algunes cançons que, diguem, reivindiquen una mica 31 FAM, el vostre llegat, però també la porta que heu obert per a altres bandes. Per exemple, a la cançó Pacte de família.

— Lil Didi: És com el pas del llegat que ens fa la P.A.W.N. Gang a nosaltres, a través del Good Jan. És un tema que uneix dues generacions molt diferents. La idea era una mica com un pacte de família, unir les dues generacions, el grup pioner amb el grup que va transformar una mica la música que van fer ells.

I us poseu també en la posició dels que obren camí per a altres.

— Lil Didi: Sí, totalment. Crec que actualment hi ha molts grups que han sorgit perquè nosaltres vam obrir una porta a la música urbana comercial, entre cometes, i ens han seguit. Sí que hem sigut una referència per a altres grups i artistes.

L'altre dia estava escoltant el vostre disc nou a Spotify, i quan va acabar em va saltar l'algoritme i em va recomanar escoltar Flashy Ice Cream, Mushkaa, Figa Flawas, Callagher i Julieta.

— Lil Didi: Aquests que dius sí que són del nostre estil, sí, 100%. De la música catalana, són els que fan més el nostre estil.

Fins i tot Julieta, oi?

— Lil Didi: Sí, Julieta considero que fa música urbana. Per exemple, The Tyets no considero que facin música urbana, però Julieta i Mushkaa, sí.

On fas la línia entre el que consideres música urbana i el que no?

— Lil Didi: Per la sonoritat, per com em sona. Per exemple, la Mushkaa, depèn de quin tema, em sona underground, que no està intentant buscar un so comercial. En canvi, depèn de quin tema d'altra gent, sí que em sona que hi ha la voluntat de fer que sigui per a tots els públics.

¿Creus que l’èxit té com a contrapartida que amanseix les feres? ¿I que vosaltres intenteu no recular, i que l’èxit no us obligui a renunciar a dir les coses com les dieu?

— Lil Didi: Vam ser el primer grup de Catalunya que feia música urbana que sonava a la ràdio, i quan aquesta música no era comercial. Això també és un abans i un després.

"Hem fet més per la nostra llengua que el puto president", canteu a Per la bona gent.

— Lil Didi: Això ho diu el Kid Pi, te'l passo.

— Kid Pi: Sí, poca gent ha fet tant per introduir les noves generacions al català i que soni d'aquesta manera. Es tracta que el públic tingui una atracció cap a la llengua catalana que no sigui el que ensenyen a les aules, perquè el català ensenyat dins del sistema educatiu no atrau, no és una cosa que la gent que no parla català digui "Hòstia, quines ganes d'aprendre la llengua i d'introduir-m'hi", sinó que és més aviat el contrari. Si realment s'han fet bé les coses és perquè hi ha hagut tota una feina darrere.

També dieu que falten grups nous que diguin les coses tal com són.

— Kid Pi: Sí, perquè nosaltres hem treballat sempre d'una manera molt clara. Mira, per posar-te una escala, tens la P.A.W.N. Gang, que òbviament tots coneixem, i aquests sí que no tenen pèls a la llengua, diuen tot el que els passa pel cap. Després hi som nosaltres, que, a un nivell diferent, parlem com parlaríem entre nosaltres, i expliquem el que fem sense pèls a la llengua. O sigui, és directe i clar, és un missatge molt recte. No amaguem res. Per què diem que falta gent que sigui clara? Si dius certes paraules, si parles de certes coses, no entres dins el circuit de ràdios, no estàs dins el circuit de premsa... Es posen molts entrebancs, i això fa que el panorama tendeixi cap a aquesta cosa de parlar, doncs, d'això, que si el sol, que si anem a fer una cerveseta... Que no és res dolent, però falta aquesta part dura, perquè si no la gent veu que el català està tancat en una bombolla, i, hòstia, el català té molts tipus de música. No només nosaltres, que estem dins del paradigma més comercial, sinó molta gent que fa indie, rock... hi ha mil merdes de les quals pots tirar, i no ens hem de tancar només en aquesta imatge.

Sempre heu fet bastant trap romàntic. Tot i que en aquest disc hi ha menys trap, sí que manteniu cançons d’amor.

— Kid Pi: Parlem d'amor perquè l'amor és el que ho mou tot, amor a la família, amor a la terra, amor a la parella, amor a qui sigui. És un tema troncal del disc. Però també crec que, per primer cop, abordem temàtiques molt diferents, com a Per la bona gent i Pacte de família.

Quin és el rerefons de Per la bona gent, que sembla una cançó d'agraïment...

— Kid Pi: És una cançó que té molt aquest to de posar la polla sobre la taula, com de dir: "Portem molts anys fent això, hem fet més per la llengua que el puto president". Però també és molt un tema de casa. Hòstia, molt pocs cops ens parem un moment i diem: "Aquí està la nostra gent i aquesta és la bona gent". Al final li vaig acabar posant aquest títol, perquè també hi ha un àlbum dels Manel que es diu Per la bona gent i em va fer gràcia. No escolto gaire els Manel, eh, però sí que em sonava que tenien aquest disc.

La gent que us segueix des de fa temps troba moltes claus de complicitat en aquesta cançó, oi?

— Kid Pi: Sí, sí. A més a més, en directe serà preciós, perquè tens un final amb milers de persones cantant "Per la bona gent, tot ho donaria / per la bona gent, aquí palmaria". És com dir: hòstia, som aquí, som catalans, aquí hi ha la millor gent del món i toca valorar-ho una mica.

Com és que en aquest disc hi ha almenys un parell de temes, Henny i A la meva vera, on el so del piano té molta importància?

— Kid Pi: En el cas de la balada A la meva vera... Fa temps que tenim un piano a casa, i jo, que em mola molt fer balades, mai no n'havia fet amb piano. M'hi vaig posar, a veure com funciona. I, ostres, les balades en català és preciós com sonen, i no n'hi ha tantes amb un piano i la veu superneta d'allà davant; i vam treballar a partir d'aquí, tot molt minimalista, però amb molt de sentiment. I Henny és més electrònica, però el piano també hi està molt present.

A Pacte de família, ¿el sample del discurs del president Tarradellas va ser idea vostra o del Good Jan?

— Kid Pi: Del Didi, idea del Didi. Te’l passo.

— Lil Didi: Tothom em deia sempre que féssim un tema amb el Good Jan. Vam trobar que seria perfecte en aquest tema, que és com d'una unió molt familiar i com molt de la terra. I vaig pensar: "He de posar un discurs final, que sigui com del rotllo «Ja soc aquí, ja el tenim, ja tenim el puto tema que tant ens demanaven amb el puto Good Jan»". I res millor que el Tarradellas parlant sobre Catalunya en un tema enfocat a la terra i a un pacte que hem fet dos grups catalans amb influència aquí, a Catalunya. El discurs de Tarradellas m'hi entrava perfecte. A part, crec que era de domini públic; o sigui, perfecte.

Què espereu del concert de dissabte?

— Lil Didi: Esperem que la rebuda del nou àlbum sigui espectacular, que quan cantem els temes nous notem aquest feedback de part de la gent, que veiem que els ha molat de veritat, que s'han après les cançons.