La sensibilitat crua dels versos de Mercè Rodoreda feta cançó

Abans que comenci l'extraordinària programació de recitals de lied a la Canònica de Vilabertran, la Schubertíada ha començat a caldejar l’ambient líric empordanès amb un primer concert a Vilajuïga, a càrrec del tenor català David Alegret. El cantant, acompanyat del mestre Rubén Fernández Aguirre al piano, ha brindat un programa de cançó catalana preciós i equilibrat.  

Malgrat representar només una part petita del repertori, el principal atractiu de la vetllada era, fonamentalment, l’estrena mundial d’un primer cicle de cançons del compositor Hèctor Parra, que s’inspira en els versos del poemari pòstum Agonia de llum de Mercè Rodoreda,escrit durant l’exili a París amb Armand Obiols. En aquest fascicle inicial, titulat Illa dels lliris vermells, les peces, pensades expressament per a Alegret i Fernández Aguirre, s’empelten de la sensibilitat extrema dels poemes rodoredians, que, amb metàfores naturals i florides, aprofundeixen en els misteris de l’ànima humana, des de l’angoixa i la gelosia crua fins a la bellesa plena de vida. La música de Parra, molt teatral i lírica, transita pels límits de la tonalitat, tot dibuixant acords tríades enriquits amb dissonàncies i melodies lineals esquinçades amb intervals bruscos, però sense perdre mai el fil de la cançó.

La part de piano, excel·lentment interpretada per Fernández Aguirre, és exigent, amb molt de pes rítmic i harmònic, de punta a punta del teclat, menys en la tercera cançó, Filles som d’argila informe,que projecta un pedal inquiet sobre el qual arqueja la veu brillant de David Alegret. El tenor, tant en l’obra de Parra com en la resta de peces del programa, malgrat estar afectat per un constipat, va demostrar sempre una sensibilitat exquisida per al fraseig, lluint un color vellutat, una dicció extremadament entenedora i un timbre vibrant, a la vegada que uns aguts clarividents. Van completar la vetllada nou de les Vint cançons sobre poemes de Tomàs Garcés i quatre peces d’Eduard Toldrà sobre versos de Josep Carner.