Haydn demana més: l'OBC interpreta 'La Creació' al Palau de la Música

Sempre fa goig tornar a veure l’OBC a l’escenari del Palau de la Música per als qui vam seguir tantes temporades de concerts de la nostra orquestra a l’escenari modernista durant molts i molts caps de setmana. Per això sap greu quan els resultats no són els esperats davant d’obres majúscules com Die Schöpfung (La Creació), el magistral oratori de Franz Joseph Haydn.

Marta Gardolińska és una jove directora, enèrgica i que marca amb gest precís les seves intencions, com a resultat del bon coneixement de la partitura que té entre mans. I és que el problema són, com dèiem abans, els resultats. Diguem-ho sense embuts: Haydn demana una altra cosa. Demana –o exigeix– lleugeresa, agilitat i ductilitat, sense oblidar la profunditat d’una música que està molt al servei del text. I en aquest cas l’orquestra no sempre va respondre, hi havia massa feixuguesa i poca imaginació en el discurs i ocasionalment –com a la introducció, que evoca el caos– va haver-hi seriosos desajustos. Tanmateix, seccions com el vent-fusta van mostrar la seva bona salut.

El Cor Jove de l’Orfeó Català, preparat per Pablo Larraz i Oriol Castanyer, ha fet una gran feina amb una obra difícil i exigent per a la massa coral, però potser no és La Creació una partitura del tot escaient per a una formació precisament tan jove. Això es va notar sobretot en la corda masculina, més apagada i menys homogènia en timbres i colors. Tanmateix, el treball amb els cantaires s’ha notat i això és d’agrair.

L'oratori haydnià demana també tres grans veus solistes. I en aquest aspecte tan sols va haver-hi plena sort amb José Antonio López, el baix-baríton murcià que sempre es caracteritza per unes interpretacions impecables, de les quals aquesta Creació no serà una excepció per l’excel·lent treball en àries i recitatius o amb els seus companys solistes. La soprano Jone Martínez presenta una bona línia, no té problemes d’extensió i les agilitats estan ben resoltes, si bé no destaca per una veu amb excessiva personalitat. Per la seva banda, el cant lleument escanyat i l’escassa projecció del tenor Jorge Navarro Colorado va resultar el més fluix de la vetllada. I és que Haydn demana més.