Gossos descansaran després de 25 anys
El grup de Manresa s’acomiada indefinidament aquest cap de setmana amb dos concerts a la sala Kursaal de la capital del Bages. Natxo Tarrés ens ho explica
Segons sembla, les aturades indefinides estan a l’ordre del dia en el panorama del pop català. Dimecres els Blaumut deien a reveure a L’Auditori, per agafar aire i treballar en un nou disc, però sense data de tornada. Avui divendres, 30 de novembre, els Sidonie faran un concert gratuït amb Gertrudis i Nil Moliner a la plaça Catalunya, coincidint amb el 20è aniversari de la FNAC d’El Triangle. Ells també celebren 20 anys i després de publicar un recopilatori, una capsa amb tots els seus discos i compartir el videoclip col·lectiu de Fascinados es retiren durant un temps indeterminat. Finalment, els Gossos s’acomiaden també una temporada aquest cap de setmana amb dos concerts al Kursaal de Manresa, jugant a casa, per tant, i culminant una gira que ja va tenir un homenatge ple d’amics a L’Auditori de Barcelona el mes de maig. En el seu cas fa 25 anys que funcionen. Després d’un quart de segle de cançons i escenaris, potser s’ho mereixen.
“Serà el mateix format de L’Auditori però a la manresana”, explica Natxo Tarrés. Hi haurà col·laboradors “més coneguts i altres de més anònims”, però seran de Manresa, diu: “On sempre ens han cuidat molt”. La idea és que les protagonistes tornin a ser les cançons que els han acompanyat aquests 25 anys. “És una experiència de vida, un regal, veure complert un somni que a poc a poc es va convertir en un ofici, una aventura amb companys”. El cantant i guitarrista pot dir-ho amb la perspectiva que dona el temps i, ben mirat, troba que Gossos s’han sentit una mica com “una generació frontissa”. I és que quan van aparèixer en escena, “el punt àlgid del rock català ja havia passat”: “Però va ser molt bonic compartir escenari amb artistes que tenien un punt d’apadrinament cap a nosaltres, hi havia molt bon rotllo i complicitat”, diu sobre uns músics i grups que, en general, tenien deu anys més que ells. Després d’aquell boom del rock català es van sentir una mica “en terra de ningú, potser amb els Antònia Font, tot i que ells van fer el salt de l’ Enderrock al Rockdelux... i després un renaixement fantàstic amb els Manel i la diversitat de grups d’avui”, reflexiona.
De fet, Gossos van començar com “un divertimento d’amics, molt natural, gairebé enfocat al foc de camp, que només volia guanyar un concurs i gravar un disc”. Amb molt d’èxit entre el públic adolescent, per cert. Tenien un component de boy band? “Bé, teníem 18 anys i fèiem cançons superdolces, ens enamoràvem, les noies ens abandonaven...” Òbviament, després van deixar de ser un grup eminentment acústic i d’harmonies vocals per madurar i sofisticar el seu so. “Ens hem hagut de reinventar moltes vegades”, diu Tarrés. I no es refereix només a la música del grup, sinó a tots els canvis que ha experimentat la indústria musical al llarg dels últims 25 anys.
Ara els Gossos tenen ganes d’agafar distància i de plantejar-se quin ha de ser el pas següent: “Madurar allò que ha de venir, decidir com volem viure aquesta nova etapa”. Entre tot el ventall de possibilitats, preveuen deixar-ho del tot? “A la vida està tot obert, però jo crec que no, hem arribat fins aquí d’una manera consuensada i el que volem és replantejar la relació que Gossos volen tenir amb la música”. I assegura: “La clau és vibrar, no ens hem donat un mínim de temps, si un de nosaltres ve amb alguna cosa que ens fa vibrar, ens hi tornarem a posar de seguida”. Al que sí que no renuncien és a actuar en favor de causes: “Com la llibertat d’expressió, el dret a decidir o pels judicis, si cal ser-hi hi serem”, assegura.
+ Detalls
Gossos
Kursaal (Manresa)
30 de novembre i 1 de desembre