Glen Hansard: "El Sideral va ser el meu primer amic de Barcelona i el trobo molt a faltar"

BarcelonaTemps era temps, el cantautor irlandès Glen Hansard passejava borratxo pels carrers de Montjuïc amb un bon amic, el músic barceloní Aleix Vergés (1973-2006), més conegut com a Sideral. Ho va recordar ell mateix aquest dimarts a la nit, en un concert al Festival Alma, al Poble Espanyol, abans d'entonar emocionat la cançó There's no mountain. "El Sideral va ser el meu primer amic de Barcelona i el trobo molt a faltar –explicava Hansard–. Caminàvem molt, sempre amb una ampolla a la mà, mentre xerràvem llargament". De tot això ja fa temps, i ara Hansard canta als companys de joventut i als paisatges desapareguts i a la vida després de la mort dels pares. El seu últim disc, All that was east is west of me now (2023), és una meditació greu sobre el pas del temps en què ressonen els violins esbojarrats de taverna irlandesa, però amb un to més assossegat i lleugerament místic.

El concert, el segon del Festival Alma després de la inauguració a càrrec de Sheryl Crow, va començar puntualment (massa i tot, tenint en compte que el canvi d'accés al recinte va endarrerir l'arribada de bona part del públic) amb un Sure as the rain pràcticament a cappella. En aquesta cançó del nou disc, com també a Bearing witness i Between us there is music, Hansard va cantar des de tan endins que semblava que fes néixer la veu de la foscor d'una cova humida. A The feast of St. John se li van afegir, ja amb més contundència, la bateria i la guitarra, que a Down on our knees van marcar el repunt rocker de la nit.

Els primers aplaudiments efusius de la nit van arribar amb Time will be the healer, una balada d'aires simfònics, inclosa a l'àlbum Between two shores (2018), amb un joc melòdic remarcable entre la veu i el violí. També va ser ben rebuda Don't settle, una cançó més sòbria, amb un piano rítmicament tens que genera una certa incomoditat. I també Ghost, un altre tema del nou disc, en què el solo espectral del violí contrasta amb el bressoleig més o menys tranquil·litzador de la guitarra.

Abans de cantar Bird of sorrow, Hansard va tornar a regirar els records que el fan sentir connectat a Barcelona. "Un altre gran amic que vaig fer durant les primeres visites a la ciutat va ser Antoni Tàpies –va explicar–. No el coneixia personalment, esclar, però vaig anar a la Fundació Antoni Tàpies i la seva obra em va impactar molt. Tant que, des de llavors, en caràtules i logos del grup he fet servir sovint creus com les de Tàpies". Amb un to més reivindicatiu, el cantautor va pronunciar-se contra la massificació turística de la ciutat: "Barcelona és un d'aquests llocs que s'omplen de gent de tot arreu. És culpa vostra, per tenir una ciutat tan refotudament preciosa. No, fora conyes. Jo també visc en una ciutat turística... Per culpa del turisme, Dublín és una ombra del que va ser temps enrere. És una merda".

Tot i que el repertori va estar molt centrat en la discografia en solitari del cantant, especialment en l'últim disc, Hansard va concedir al públic uns minuts d'eufòria coral amb When your mind's made up i Falling slowly, les dues cançons més populars de The Swell Season, el duet amb la cantant Markéta Irglová que va inspirar la pel·lícula Once (2007), protagonitzada per ells mateixos. També va cantar Fitzcarraldo i Revelate, dues cançons de The Frames, la banda que va fundar als anys 90.

Generós de mena, Hansard va allargar el concert deixant intervenir espontanis del públic, a qui va dedicar Her mercy –"Que vols pujar a cantar-la?", va preguntar a un home del públic– i The gift. També va cedir el micròfon a dos joves artistes, admiradors seus, que van versionar Two tongues. Amb la balada irlandesa Carrickfergus, un himne nostàlgic dels temps d'infantesa, el cantautor va tancar la vetllada amb una cervesa a la mà, brindant pels vius i també pels morts. "Els meus amics de joventut s'han fos com la neu", diu la balada irlandesa, interpretada per Hansard amb la mateixa senzillesa emotiva amb què va cantar Fairytale of New York en el funeral de Shane MacGowan.