Dos discos en una setmana: primer va arribar FUTURE; i uns dies després, aquest HNDRXX. Tots dos, número 1 del Billboard de forma consecutiva. I la sensació que la gana creativa del raper Future no s’esgota ni s’atura: ja són sis àlbums oficials en menys de cinc anys, i això que no compto les mixtapes. Un ritme de treball extenuant que no afecta la seva capacitat per facturar hits rodons, tot el contrari: a HNDRXX hi ha, com a mínim, mitja dotzena de singles. Som davant dos exemples molt il·lustratius i contundents del hip-hop que ara mateix domina el mercat nord-americà: aquell que, com el de Drake o Chance the Rapper, sacrifica la idea de publicar discos rodons, concloents i perfectes en benefici d’un relat continuat, impulsiu i competitiu que mai s’atura ni descansa. Tan ple d’imperfeccions i minuts de davallada com de hits aclaparadors, HNDRXX és el nou i fidel testimoni d’una borratxera creativa que ara per ara no sembla tenir cap límit.