La solució que ha trobat Harley Edward Streten (que aquest és el nom real del músic, productor i DJ australià de vint-i-quatre anys Flume) per superar l’excés d’expectatives que prologaven l’arribada del seu segon disc ha estat molt astuta: si bé el seu debut va ser un disc aplaudit només pels connoisseurs de l’electrònica, aquesta continuació desborda el seu circuit natural per apel·lar a tots els públics. És a dir, que Skin no és un disc d’electrònica stricto sensu, sinó un disc de pop. De pop massiu, fins i tot. Que em jutgi tothom, no només els entesos. O més ben dit: que em gaudeixi tothom. Perquè a Skin. Sense deixar de ser electrònica (amb ingredients de R&B, hip-hop o indie a la recepta), aquest disc és molt expansiu i molt inclusiu. Per això mateix hi col·labora tanta gent: Beck, Vince Staples, Little Dragon, Tove Lo... Perquè a aquesta festa, colorista i subtil, elegant i empàtica, tothom hi està convidat.