Flamin’ Groovies, pioners del ‘power-pop’

La història dels Flamin’ Groovies és com la d’aquells actors secundaris que no aconsegueixen ser unes estrelles de Hollywood però que acaben tenint més prestigi que els primers. Amb el seu tercer disc, Teenage head (1971) es van avançar al punk amb una relectura salvatge i poc glamurosa del blues-rock i el garatge clàssics. No contents amb això, i després de disputes internes i contractes fallits amb multinacionals que van impedir el seu èxit massiu, el grup de San Francisco, liderat per Cyril Jordan i Chris Wilson, va establir el cànon del power-pop modern, un estil caracteritzat pel contrast entre melodies dolces i guitarres vigoroses. Ho van fer amb tres àlbums que van aparèixer amb la marca de Sire Records, el segell on van compartir protagonisme amb Ramones, Dead Boys i Talking Heads. D’aquest trio d’obres mestres en destaca la inaugural Shake some action (1976), que reformulava el mur de so de Phil Spector en clau guitarrera i amb una energia que els grups de punk de l’època veneraven. De fet, també va marcar el pop-rock independent ianqui dels anys 90 de grups com Cracker, Yo La Tengo i Wilco. Els californians tenien un superpoder especial: feien les millors versions del planeta. Es van apoderar d’originals dels Beatles, els Rolling Stones, els Byrds o Ike& Tina Turner.

Els Flamin’ Groovies presentaran el nou disc Fantastic plastic al Festival Altaveu 2017 amb Jordan i Wilson al capdavant, i envoltats de la descàrrega elèctrica de Los Enemigos, la desconstrucció del jazz de la londinenca Ala.ni, el pop polièdric de la nord-americana Kadhja Bonet, Mariola Membrives rendint homenatge al disc Omega (1996) d’Enrique Morente i Lagartija Nick, i altres propostes de casa nostra com les de Maria Arnal i Marcel Bagés o Joana Gomila.

FESTIVAL ALTAVEU 2017

DEL 8 AL 10 DE SETEMBRE

DIVERSOS ESPAIS (SANT BOI DE LLOBREGAT)