Una 'rave' folklòrica amb la consellera de Cultura ballant a l'escenari
Los Voluble i Mucha Muchacha inauguren la Fira Mediterrània de Manresa 2024 amb un espectacle divertidíssim i carregat d'intenció política
ManresaDivertida, sorprenent i engrescadora inauguració de la Fira Mediterrània de Manresa a càrrec del duo andalús Los Voluble i la companyia de dansa Mucha Muchacha. Activisme folklòric audiovisual, com és habitual en tot el que fan els germans Pedro i Benito Jiménez, prou coneguts a Catalunya des que van presentar Raverdial al Sónar de 2015. I activisme coreogràfic amb les ballarines Ana Botía, Marina de Remedios, Marta Mármol i Belén Martí Lluch, la mallorquina que va ser la coreògrafa de la sèrie La mesías i que també participa en els concerts d'Albert Pla. Dansa amb botes, com diuen elles, o amb espardenya.
A Para cuatro jinetes, el primer espectacle conjunt, juguen amb rastres de diferents folklores per construir la memòria d'un folklore nou que culmina en una rave folklòrica, col·lisió de traces de muñeira, verdiales, jotes i tecno. No apte per a intolerants, però recomanadíssim per a qui, com Los Voluble i Mucha Muchacha, consideren que cinc minuts ballant salvatgement és "el triomf d'un cor que ho dona tot". I van ser molts els qui van donar-ho tot al Kursaal de Manresa quan els artistes van convidar el públic a pujar a l'escenari a ballar sense encomanar-se a cap protocol. Fins i tot hi van pujar l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, i la consellera de Cultura, Sònia Hernández. Val a dir que era difícil contenir-se, perquè l'espectacle era una incitació al ball gairebé diabòlica. "Ballem fins i tot en els pitjors segles", constatava una llegenda projectada en una pantalla.
Abans d'arribar a la rave final, Los Voluble i Mucha Muchacha van desplegar un espectacle de reivindicació del folklore com una escudella de passat i futur remenada amb sentit de l'humor i crítica sociopolítica més gamberra que solemne; per tant, especialment efectiva. Les ballarines van protagonitzar un primer número molt expressiu, com una mena d'aquelarre físic inspirat en danses tradicionals diverses i ballat amb criteri i coneixement però sense sentir-se esclaves de cap codi: de fet, anaven pràcticament despullades.
Tot seguit, però tapades a la folklòrica manera, van convertir l'escenari en un programa de ràdio, Seré folklore o no seré. Sense ball i gairebé sense música, van inventar la llegenda de la Catalina, la dona eivissenca a qui John Lennon va robar un cant redoblat cantat en català per compondre Imagine. El mateix Lennon va intervenir telemàticament per aclarir l'afer davant de la neta de la Catalina (i potser de Lennon)... Tot plegat, una maniobra que es podia interpretar com una crida a dissoldre l'autoria individual en l'autoria popular col·lectiva, i alhora com a denúncia dels que fan passar per propi el que és de tots. Mantenint l'humor per bandera, el segment radiofònic va donar pas a una Batalla de Folklores, amb Marina de Remedios i Belén Martí Lluch lluitant amb armes folklòriques emulant la coreografia del videojoc Street Fighter (amb un fragment del tema Atrévete-te-te de Calle 13 inclòs, perquè les arrels s'escampen més enllà del temps i de la geografia).
En altres passatges d'aquest Para cuatro jinetes, va lluir la mà remescladora de Los Voluble, sobretot amb les imatges, que anaven apujant el to polític (contra els negacionistes de l'emergència climàtica, a favor d'una Palestina lliure i del poble sahrauí, per exemple). Paral·lelament, la música caminava cap a la rave final, brillant cloenda per a la inauguració de la 27a edició de la Fira Mediterrània de Manresa.