Figa Flawas i Oques Grasses invoquen un estiu etern a la Mercè

Barcelona"Ha vingut tot Déu o què? Hi ha penya banyant-se a la platja i tot. Mireu, mireu, la penya d'allà darrere arriba fins a Andorra", bromejava el cantant d'Oques Grasses, Josep Montero, cap a la mitjanit d'aquest divendres, assenyalant una massa de públic que s'estenia per tota la platja del Bogatell de Barcelona. No li faltava raó: milers i milers de persones, tantes que fins i tot feia mitja basarda, van acostar-se a l'escenari Mediterràniament d'Estrella Damm de la Mercè per acomiadar l'estiu amb eslògans com "que sigui èpic", "vull petar-ho" i "jo gossejo sola". Després del comiat de Zoo, Oques Grasses és l'únic grup català de la dècada del 2010 que es manté dalt de l'onada, que ha convençut les generacions que pugen al ritme de la música urbana sense deixar enrere els seguidors més avesats a les trompetes d'Un dia no sé com (2012) i You Poni (2016). I amb el concert de divendres la nit, per ara el més multitudinari de les festes de la Mercè, els osonencs van demostrar que no només no han perdut gens de pistonada, sinó que, de fet, són més populars que mai.

Després d'aparèixer encaputxats, amb túniques negres que donaven a l'escenari un cert aire apocalíptic, els músics van obrir el concert amb la cançó Molta tralla, inclosa en el disc Fruit del deliri (2024), però també amb temes més antics com Elefants, Plora i riu, Petar-ho, Sta guai i Cul (amb una base rítmica una mica més accelerada que en l'original). Entre el públic, molts adolescents lluïen estelades, encenien bengales i proferien crits a favor del Barça i de la independència de Catalunya. A Passos importants alguns atrevits van treure's la samarreta, mentre Montero jugava amb la lletra de la cançó ("els passos importants es solen fer a Barcelona"). "Aquesta és tope bona, és la meva prefe", va dir el cantant abans d'arrencar Jubilar-me, un tema que va definir com "la revolució de la flauta dolça". Com està el pati i Gossejar (en què es va trobar a faltar que pugessin les Al·lèrgiques al Pol·len, que col·laboren en aquesta cançó) van mostrar la cara més insolent d'Oques Grasses, amb lletres sornegueres i llums estridents. També van interpretar balades electròniques que entronquen amb unes emocions molt depurades, com La gent que estimo, Sort de tu i Com el dia i la nit, en què va aparèixer la cantant Julieta.

Els convidats més aplaudits, però, van ser els dos líders de Figa Flawas, Pep Velasco i Xavier Cartanyà, que van sortir a cantar Toca a tall de preludi del concert que van oferir tot seguit, ja passada la mitjanit. La Marina sta morena, que ja té més de dotze milions de reproduccions a Spotify, ha convertit el duo de Valls en el grup del moment, i per això Estrella Damm va confiar-los la franja més noctàmbula dels concerts a l'escenari Mediterràniament. Des que van engegar motors amb Xuculatina, el duet va encomanar la seva descaradura juganera a un públic ja aleshores molt entregat. No hi va faltar el gran fenomen de l'estiu (que alguns joves corejaven a cappella mentre esperaven que comencés el concert), ni tampoc Mussegu, Xalalà i Diabla. Amb Secr3t i 4 Kissus van portar la festa a la foscor rítmica dels clubs, mentre que La salsa i Aurora evocaven un ambient esbojarrat, més aviat d'envelat. "Que no s'acabi", cantaven ja cap al final del concert, mentre milers de llanternes suplicaven que l'estiu s'allargués una mica més.

Crítiques contra la Copa Amèrica

Unes hores abans, havien passat per la platja del Bogatell Maria Jaume i La Ludwig Band, que van aportar un toc reivindicatiu a la vetllada. La cantant mallorquina va inaugurar l'escenari d'Estrella Damm criticant la Copa Amèrica, la crisi de l'habitatge i l'ocupació israeliana. "Visca Palestina lliure!", va cridar Maria Jaume a mig concert. Sense gaires músics ni grans coreografies, va aconseguir omplir un escenari pràcticament buit amb un trepitjar ferm però càndid, amb un sentit del ritme que va brillar molt en cançons com Hotel, sol y playa, Balada des Trast, Trista a Miami i Mala via, totes incloses en el disc Nostàlgia airlines (2024).

"Estem molt contents de tocar aquí, a la Copa Amèrica. Hem pensat que tots els assistents de la Copa Amèrica seran computats com a assistents al nostre concert", va dir irònicament el cantant de La Ludwig Band, Quim Carandell. "Cap de nosaltres va poder acabar una carrera universitària i estem molt contents d'estar aquí cantant amb vosaltres", va afegir al cap d'una estona. Després de voltar per mitja Catalunya, La Ludwig Band va culminar aquest estiu frenètic amb un concert especialment punky, potser perquè Carandell es va quedant progressivament afònic a mesura que avança la gira, potser perquè van sortir disposats a rebentar-ho tot en el concert més multitudinari que deuen haver fet fins ara. En qualsevol cas, les cançons del disc Gràcies per venir (2023), així com temes ja consagrats com 30 monedes, Marta i El fill del rei, van sonar amb la mateixa espontaneïtat de sempre, tal com si les estiguessin tocant per a quatre gats en una plaça major de poble.