Sting, un patriarca del pop en forma a Cap Roig
El músic torna al festival amb els seus grans èxits
Calella de PalafrugellSting va tornar dilluns a la nit al festival de Cap Roig amb el més granat del seu repertori: va arrencar el concert amb Message in a bottle, un dels grans èxits de The Police el 1979; English Man, queva brillar el 1987 al seu segon àlbum en solitari (...Nothing like the sun),i va tancar la introducció amb Every little thing she does is magic, un altre número u de The Police.
Però Sting es resisteix a convertir-se en una peça de museu i per això van dominar el concert els nous arranjaments dels seus clàssics que hi ha en el disc My songs (2019). I en viu això també es tradueix en donar espai als més joves i aliar-se amb ells per brillar tots junts, com va passar més endavant ambuna formidable versió de Shape of my heart amb el corista Gene Noble, per recrear el tema del raper Juice WRLD Lucid Dreams, on sona una part del d’Sting. I al llarg de tot el concert amb les intervencions del guitarrista Rufus Miller, el fill del seu fidel guitarrista Dominic Miller. També amb els solos d'harmònica de Shane Sager, a qui Sting va esperonar explicant-li que havia de tocar el mateix que Stevie Wonder havia enregistrat per al tema Brand new day. "Ja ho sabràs fer? Quants anys tens?", li va preguntar. "Gairebé disset", va bromejear Sager, abans de començar a tocar i apoderar-se de l'escenari.
Un públic mudat per a l'ocasió
Sting a Cap Roig és una nit de les importants: les entrades, amb preus d'entre 159 i 266 euros, estaven exhaurides, i els 2.440 assistents, molts d'ells mudats per a l'ocasió, el van rebre i el van seguir amb una atenció reverencial, tot i que ell i la seva banda sovint van reclamar més moviment. Sí que se'n van sortir amb temes com Fields of gold, que molts van agafar al vol quan van sentir les primeres notes,i un altre dels seus grans èxits, So lonely. I amb la final Every breath you take, de la qual ara és inevitable pensar que la lletra grinyola per l'actitud obsessiva del protagonista.
Sting –el seu nom real és Gordon Matthew Thomas Sumner– va demostrar a Cap Roig que no és supersticiós sortint a l'escenari de groc. A Message in a bottle va exhibir potència vocal i als bisos va lluir la muscular, traient pit de la seva bona forma física amb 71 anys. Era el seu tercer concert a Cap Roig en els últims cinc anys i l'únic a Catalunya aquest estiu. L'anterior va ser el 2019, i també va estar centrat en My songs, que havia sortit feia poc. La diferència respecte al concert d'enguany és que van sonar tres temes del disc que va treure l'any passat, The bridge: If it's love, Rushing water i un For her love que, després d'advertir que "lamentablement" no parla català, va cantar en castellà amb molta menys fortuna que quan el va enregistrar amb el mexicà Kurt fa uns mesos.
De l'eufòria a la calma
El concert va fluir perfectament greixat des del començament, anant per feina i sense fer pauses entre un tema i l'altre. Només es va permetre fer un comentari d'actualitat quan va relacionar Heavy cloud no rain amb els estralls del canvi climàtic. "No és broma", va advertir Sting. El tram final del concert va brillar amb Desert rose, en la qual va fer créixer els tocs arabitzants, i va esclatar als bisos amb la mítica Roxanne, que va allargar perquè es lluís tota la banda. I després de l'eufòria va tornar la calma: Sting va explicar que li agrada acabar els concerts amb temes "tranquils i reflexius", i va marxar de Cap Roig amb la sentida Fragile, per a la qual va canviar el baix per una guitarra espanyola.