Revelacions artístiques i aroma de farigola al Sónar

BarcelonaEl so de la farigola. Aquesta és una de les primeres sensacions que es podien sentir aquest dijous en la jornada inaugural del festival Sónar a la Fira de Montjuïc. En un espai de pas on es presenten diferents iniciatives artístiques i tecnològiques, una olor molt aromàtica convidava a aturar-se davant una petita jardinera plena de plantes de farigola connectades a un dispositiu electrònic. És Thymus vulgaris, una instal·lació sonora interactiva de l'artista lleidatà Ferran Lega que tradueix les biodades de les plantes en música que es pot escoltar amb uns auriculars. A més d’enginyós tecnològicament, amb vocació ecològica: ¿podem ser més respectuosos amb la botànica aromàtica ara que sabem que pot fer música?

Aquest era un dels inicis possibles d’aquest Sónar, que ha reservat les primeres hores de la tarda a un reguitzell de propostes interessants, moltes de les quals catalanes. Per exemple, la barcelonina Bikôkô, que ja va ser una de les revelacions del mateix festival el 2021. El neosoul amarat de ritmes de l’Àfrica occidental (d’acord amb els orígens camerunesos de la família) l'ha enriquit aquesta vegada amb un baixista (el seu pare Jules Bikôkô, músic de Macaco, entre d’altres) i sis percussionistes, però sobretot amb un carisma escènic i unes dinàmiques vocals que confirmen tots els elogis que ha rebut en els últims anys. “Em sembla increïble estar aquí després de tota la feina d’aquests mesos”, ha dit Bikôkô, que a l’escenari SonarHall ha interpretat també alguns temes del disc que publicarà a la tardor i en què combina cançons en català, castellà, anglès, basaa i francès. Té alguna cosa de diva d’una altra època, potser del futur i tot. 

Paral·lelament, una altra barcelonina, Meritxell de Soto, mirava de convertir el SonarPark en un club amb heterodòxia hedonista mentre alguns espectadors feien via cap a l’auditori (el SonarComplex+D) per esbrinar qui hi havia darrere de l’enigmàtic nom C.O.U. (Centre d’Observació de l’Univers; però que també podria ser un joc semàntic amb el verb coure). És una aventura instrumental en què estan involucrats Mau Boada, Jordi Matas i Joan Pons (El Petit de Cal Eril). A l’escenari es mantenen en la foscor (o a contrallum i d’esquena al públic) mentre van disparant ambient progressiu i psicodèlia a estones amb un perfil més electrònic però sovint amb format de trio amb bateria i baix i aquell gust per la improvisació sideral tan pròpia de l’univers que comparteixen Boada, Matas i Pons. Una bona manera de passar l’estona ara que El Petit de Cal Eril està en guaret.

El fill de Jorge Drexler

Després de Bikôkô, el SonarHall ha continuat acollint algunes de les propostes més atractives del dia. Com Pablopablo, el fill de Jorge Drexler i músic de la gira de C Tangana. Defensa una evolució de la cançó d’autor sentimental amb un trio amb guitarra, saxo i bateria i usos interessants de l’electrònica i l’autotune, com al tema Otra vida i en alguns de nous que hi ha estrenat, a vegades tibant la corda de l’estridència sense contemplacions, sobretot al final de les cançons. 

El SonarHall l’ha tancat amb molt de públic la neerlandesa d’origen iranià Sevdaliza, una artista el creixement de la qual s’ha pogut seguir des de fa anys al festival barceloní. “És un honor tornar-hi”, ha dit just després de començar el concert amb el trip-hop expressionista, amb bateria inclosa, de Human. Després ha desplegat tones de misteri i ritme i una veu poderosa i clara, gairebé rockera i lluny del xiuxiueig d’altres. Lògicament, no hi va faltar Ride or die, el hit de ritmes trencats i reggaeton que va gravar amb Tokischa. El gran xou de Sevdaliza al Sónar.

A mesura que les obligacions laborals acabaven, el públic anava arribant a Montjuïc i cap a les 18 h ja s’omplien escenaris com el SonarPark. Hi actuava l’andalusa Judeline, carisma i autotune al servei d’un pop de maneres urbanes, tocs flamencs i una versió de La tortura de Shakira abaixada de revolucions. Tal com es movia en una posada en escena de colors blancs i una porta i una escala, feia pensar en una Lana Del Rey que toca de peus a terra. Judeline ha estat celebrada per un públic amb ganes d’experiències singulars. “Sempre he somiat tocar al Sónar”, ha dit. Fet. També ha tingut un notable poder de convocatòria la rapera zulú Toya Delazy, que fins i tot ha baixat de l’escenari per engrescar les primeres files. L’efecte rebot ha sigut posar la carpa en mode “Això serà una festa”. Aquest és l’esperit.