PJ Harvey apuja el nivell del Primavera Sound amb un concert magnífic sota la pluja

BarcelonaVespre d'altura al Primavera Sound gràcies a PJ Harvey. La britànica fa tres dècades que ofereix concerts memorables. Al mateix Primavera Sound n’ha fet alguns de magnífics: un el 2011, a propòsit del disc Let England shake, i l’altre el 2016 per presentar l'àlbum The hope six demolition project. I aquest dissabte hi ha tornat per començar a Barcelona la gira de festivals europeus associada a I inside the old year dying, millor disc del 2023 segons l'ARA. I, efectivament, l’actuació a l'escenari Santander ha sigut extraordinària.

Ha començat amb Prayer at the gate, el tema que obre l’últim disc, mentre el vent portava núvols negres cap al Fòrum. PJ Harvey, vestida de poeta pagana, entonava línies agudes amb una dolçor narcòtica. Altres cançons d'I inside the old year dying igualment marcades per la guitarra acústica han dialogat amb els laments antibel·licistes de The glorious land i de Let England shake, sempre amb el suport d’una banda impecable, precisa i detallista, també en les parts corals, com ara a la formidable The words that maketh murder. Mentrestant, el públic anava lliurant-se al magnetisme de la proposta malgrat la pluja. “Em sap greu que us estigueu mullant”, ha dit aixoplugada a l’immens escenari. La pluja, per cert, tampoc no ha espantat el públic, majoritàriament italià, que a la mateixa hora seguia el concert del napolità Liberato a l'altra punta del recinte, a l'escenari Pull&Bear.

PJ Harvey ha desenvolupat una carrera artística sense Déu ni amo, explorant territoris musicals i poètics diversos que posa al servei d’un rock sovint imprevisible que creix, i de quina manera, en directe. Va passar fa tretze anys quan retratava els desastres de la guerra vestida d’àngel de les trinxeres. També el 2016, quan una prodigiosa secció de metalls catapultava les històries sobre explotació i especulació urbanística. I ara parteix d’un poema èpic propi, Orlam, per explicar històries d’una nena que transita entre la fantasia i la boira. Ho fa sense crispació, amb un folk lleugerament tenebrós que s’encomana subtilment a les interpretacions de cançons d’altres discos, com ha passat en la segona part del concert, quan el repertori ha transitat per peces dels anys 90 com Send his love to me, que ha cantat mentre feia moviments d’actriu de tragèdia gronxada pel so del violí, i 50 ft queenie, rebuda amb entusiasme tan aviat com ha sonat el riff de guitarra i ha començat el galop rítmic.

PJ Harvey ha tingut moments especialment brillants, de veu i d’expressivitat, de control de la pausa i el crescendo, i ha apujat el nivell amb una Angelene senzillament extraordinària i un final memorable amb dos clàssics, Down by the water i una To bring you my love cantada des de la profunditat d'un amor més enllà de l'amor.

Palestina al Primavera Sound

El rerefons polític d’algunes cançons de PJ Harvey harmonitzava amb altres coses que han passat aquest dissabte al Fòrum. Per exemple, una enorme bandera palestina ha presidit el concert del grup basc Lisabö a l’escenari Cupra. El gest acompanyava l’abrasiva música del sextet, que ha tornat a exhibir la intensitat posthardcore que va mostrar fa uns mesos a la sala Paral·lel 62 de Barcelona. Una estona abans, a l’Auditori Rockdelux, els irlandesos Lankum també s’havien solidaritzat amb Palestina: “Enviem tot el nostre afecte i la nostra solidaritat al poble palestí”, van dir [tal com informa Xavi Serra]. El públic els va ovacionar, i els Lankum van respondre “Gràcies, moltes gràcies. Vam dir el mateix a Alemanya i no vam obtenir la mateixa reacció”.

"Aquest és el festival que nosaltres volem a Barcelona"

El Primavera Sound 2024 s'assembla molt al de l'any passat, si més no pel que fa al model organitzatiu i les xifres d'assistència. Segons les dades facilitades pel festival, les tres jornades de pagament al Parc del Fòrum han aplegat 193.000 assistents, pràcticament el mateix nombre que el 2023. Dijous n'hi van anar 60.000; divendres, 71.000 (el dia de Lana Del Rey, i la previsió de dissabte és de 62.000. Cal afegir-hi les 29.000 persones de la jornada gratuïta de dimecres al Fòrum, les 20.000 als concerts en diferents sales de Barcelona i les 26.000 que esperen al Brunch Elektronik de diumenge. "Ja veníem d'una molt bona edició del festival, i l'hem consolidat", ha explicat Alfonso Lanza, un dels directors del festival.

Per primera vegada, el Primavera Sound ha facilitat també el nombre d'"usuaris únics", una dada que els festivals de més d'un dia no acostumen a donar i que fa referència al nombre de persones diferents que han comprat una entrada o un abonament. En aquesta edició els usuaris únics han sigut 130.000, el 59% dels quals és públic internacional (de 134 països, però sobretot dels Estats Units, el Regne Unit i Itàlia). I el 70% no és resident a Barcelona. L'altre 30%, els residents a la capital catalana, són gairebé 40.000 persones.

"Orgull de la ciutat"

"Aquest és el festival que nosaltres volem a Barcelona", ha assegurat Lanza, que ha reforçat el que ja havia expressat l'any passat quan va dir que el Primavera Sound es mantindria en un aforament màxim d'uns 70.000 espectadors per jornada. Oblidat el fiasco de l'edició a Madrid del 2023, Lanza ha insistit que el Primavera Sound és "un festival creat a Barcelona i orgull de la ciutat" i "un model de festival urbà inconfusible". "És un festival amb dos caps de cartell: Barcelona i el Parc del Fòrum, un recinte que sembla dissenyat per a una aventura com aquesta. Molts promotors de fora ens diuen que juguem amb avantatge perquè el Fòrum és un recinte imbatible", ha afegit. Respecte als inconvenients que un esdeveniment d'aquesta magnitud genera als barris de Sant Martí i Parc del Fòrum, Lanza ha explicat que han "treballat conjuntament amb els veïns" aspectes com "el desallotjament del recinte i la neteja fora del festival".