Un Piotr Beczala en plena forma inaugura el Festival de Peralada

Piotr Beczala va inaugurar divendres la 38a edició del Festival de Peralada amb un magnífic recital que va omplir de gom a gom l’església del Carme. El festival, que s’allargarà fins a l’11 de juliol, segueix afectat per les obres de l’escenari principal, fet que ha obligat a programar tots els concerts i espectacles de dansa en diferents espais del castell.

El tenor polonès, que actuava per tercera vegada a Peralada, va oferir una primera part de cançons de Txaikovski i una segona amb les àries d’òpera que l’han fet famós a tot el món. Especialista en el repertori eslau, Beczala va transitar per les meravelloses nou romances del compositor rus amb elegància i demostrant tots els seus recursos expressius, més contingut al principi i pujant d’intensitat a mesura que avançava la nit. Les cançons mostren un pianisme intens i romàntic que Sarah Tysman va defensar esplèndidament sense robar protagonisme al tenor. Aquest, per la seva banda, va fer-nos viatjar per les contradiccions de l’ànima russa, des de la seva profunditat espiritual, intensitat emocional i un cert patiment nostàlgic.

Va acabar aquesta primera part amb una interpretació magnífica de Kuda, kuda vy udalilis [Què, on heu anat?]de l'òpera Eugene Onegin, una ària on el cantant va mostrar la seva capacitat de control del fraseig alhora que imbuia al públic tots els sentiments de tristesa i desesperació del personatge de Lenski. I el públic va esclatar amb fervorosos aplaudiments.

La segona part, més distesa, la va dedicar al repertori operístic. Va començar una ària de l’òpera Straszny dwór [La casa embruixada], de Stanisław Moniuszko, compositor romàntic polonès que Beczala ha ajudat a redescobrir. A continuació va començar el festival de veu del tenor, que als 57 anys continua demostrant l’altíssima qualitat del seu instrument. Així ho va demostrar amb una de les àries que l’ha fet famós arreu del món, la del Príncep de Rusalka de Dvořák, que va fer saltar més d’un "Bravo!", i va continuar amb dues d’Un ballo in maschera, de Verdi, on va mostrar un timbre clar i brillant, un ampli registre i un legato meravellós que va aportar una qualitat lírica i heroica al personatge de Riccardo. 

El tenor va tancar la nit amb les dues àries de Cavaradossi de Tosca, de Puccini, Recondita armonia i l’arxifamosa E lucevan le stelle. Davant dels aplaudiments del públic, va oferir dos bisos: una cançó tradicional polonesa, Cichutko, que va acabar amb un sobreagut pianíssim d’infart, i la famosa napolitana Core ‘ngrato, fabulosa, que va deixar les 240 persones que omplien l’església amb la sensació d’haver experimentat una vetllada musical extraordinària.