El miracle de Sílvia Pérez Cruz inaugura el Festival Grec

BarcelonaNo li va caldre dir res. Amb una presència aclaparadora, Sílvia Pérez Cruz va aparèixer a l’escenari del Teatre Grec, tota groga, i va entonar a cappella un Vestida de nit corprenedor. Darrere seu, un cercle de llum il·luminava el violinista Carlos Monfort, el contrabaixista Bori Albero i la violoncel·lista Marta Roma, un trio de corda exquisit que va deixar clar el llistó musical de la vetllada. I és que ahir, dimecres, a la nit, al concert inaugural del Festival Grec 2024, la cosa anava de cercles.

Es tanca el cercle de Francesc Casadesús, que aquest estiu s’acomiada del festival que ha dirigit durant vuit anys. També es tanca el cercle de Sílvia Pérez Cruz, que amb l’últim disc, Toda la vida, un día (2023), ha viscut un any apoteòsic, potser el millor de la seva carrera. “Tancar un cicle, tornar a casa, cuidar les amistats”, va dir la cantant de Palafrugell abans d’interpretar a tall d’introducció Ell no vol que el món s’acabi, La flor i Mechita, tres peces breus d’una sensibilitat gairebé feridora.

“Farem un viatge irrepetible, perquè això és un miracle –va dir Pérez Cruz–. Vaig compondre aquest disc entre Barcelona, Madrid, Jerez, Buenos Aires, Veracruz i l’Havana, amb una vuitantena de músics. Avui en tindrem uns seixanta aquí amb nosaltres”. Al llarg de gairebé tres hores, van pujar a l’escenari el ballarí i coreògraf Andrés Corchero, el guitarrista madrileny Josemi Carmona i la bailaora mexicana Karen Lugo, que va regalar al públic un dels moments més explosius de la nit, una riuada d’energia flamenca.

O el músic argentí Juan Quintero, el cantant portuguès Salvador Sobral, el cantautor irlandès Damien Rice i la cantant mexicana Natalia Lafourcade, que va reafirmar el seu amor per la ciutat de Barcelona amb un Mi última canción triste especialment emotiu. Una altra actuació per emmarcar va ser la del músic cubà Roly Berrío, que va interpretar amb Pérez Cruz Nombrar es impossible, una cançó que celebra la bellesa de no poder dir-ho tot amb paraules.

Calma política estiuenca

Poques hores abans de la inauguració, el Parlament havia oficialitzat l’inici del compte enrere per a una repetició electoral, a l’espera dels acords que temptegen el PSC i Junts amb ERC com a convidada imprescindible. Tot i aquesta situació política de calma tensa, a les primeres files de l’amfiteatre del Grec es respirava tranquil·litat, fins i tot un aire d’alegria estiuenca. Una àmplia representació d’autoritats de l’Ajuntament de Barcelona, de tots els colors, també de Vox, van assistir engalanats a la cita. Des del nou president del Parlament, Josep Rull, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, fins a l’alcalde, Jaume Collboni, i el regidor de Cultura de l’Ajuntament, Xavier Marcé.

A les primeres files també hi havia personalitats del món cultural, com els actors Carlos Cuevas i Miki Esparbé, les cantants Mariona Escoda i Elena Gadel, la directora de cinema Isabel Coixet i la il·lustradora Raquel Riba. I, per suposat, Leticia Martín, que al setembre agafarà el relleu de Casadesús com a directora del festival.

Els cinc moviments de la vida

El concert, igual que el disc, va estructurar-se en cinc moviments, un per cada etapa vital. La infància, la joventut, la maduresa i la vellesa. I, finalment, el renaixement, com un esclat de vida nova. El trio de cordes va tenir una forta presència en el primer moviment, però aviat van donar pas a l’explosivitat moguda de la joventut, amb peces com Sucio i El poeta es un fingidor. “És bonic que en la immensitat de la joventut puguis recórrer a la poesia per trobar una mica el camí”, va dir la cantant. Una quarantena de cantaires, alguns vinguts de Palafrugell, van convertir-se en el Cor del Solstici per cantar Aterrados, la primera peça del tercer moviment.

“Hi ha molta gent de Barcelona, i també hi ha gent del meu poble, del cor de quan jo era petita –va dir Pérez Cruz amb un somriure murri–. Sembla el meu aniversari dels cent anys". "Entre el quart i el cinquè, he volgut afegir una transició profundament necessària", va afegir la cantant abans de presentar la poeta palestina Farah Chamma. "Estem perdent moltes persones boniques; moltes, cada dia", va pronunciar Chamma, que tot seguit va donar veu a una poeta palestina assassinada per l'exèrcit israelià.

Sense pressa, seguint el tarannà tranquil de la palafrugellenca, van succeir-se petites actuacions que, plegades, constitueixen una imatge bastant precisa, i també preciosa, de qui és Pérez Cruz. Una artista versàtil, que escolta músics molt diferents d’ella, però que “treballen des d’un mateix lloc”, com ella mateixa havia explicat uns dies abans del concert en una roda de premsa. Una cantant profundament arrelada a casa seva però que no renuncia a conèixer altres racons.

I sobretot una persona que estima la vida de manera transversal, que valora els joves però també els més grans, com va quedar clar amb l'actuació de Carme Canela, professora de cant de l'Esmuc, que va compartir escenari amb la filla adolescent de Pérez Cruz, la Lola, que va aparèixer per sorpresa. Les tres dones, acompanyades del Cor del Solstici, van cantar un 21 de primavera transgeneracional que va ser indiscutiblement una de les imatges més tendres de la nit. Rita Payés, la promesa més consolidada del jazz català, va enfilar un Estrelas e raiz també memorable. I el públic, entre xiulets i tonades allargades, va sumar-se a poc a poc a la festa, que va acabar com una vetlla nocturna al voltant d'un foc de camp.