Sintonia feliç de seny i rauxa entre Guillem Gisbert i La Ludwig Band

La nit de la Mare de Déu d'Agost, Guillem Gisbert i La Ludwig Band van protagonitzar, un darrere l’altre, un doble concert fantàstic al Festival de la Porta Ferrada. Com no podia ser d’una altra manera, a més d’interpretar per separat les seves cançons, van preparar una sorpresa conjunta per compartir escenari. Va ser al final de la primera actuació de la nit, després que Gisbert brindés sol al piano les notes d’Ai Yoko, quan els músics de La Ludwig Band, amb el seu posat habitual, espontanis i cofois, van pujar a interpretar amb Gisbert Les aventures del general Lluna, tal com passa en el disc del cantant de Manel.La peça, llarga i narrativa, semblant a la història mítica de Jo competeixo, encadena una cantarella folk i aires guitarrers que casen molt bé amb l’estil animat de la banda empordanesa. "Per a un escriptor de cançons que està buscant una banda per fer una estètica dylaniana, La Ludwig Band és un regal", explicava Gisbert a l'ARA fa uns mesos.

Amb la presència de la banda en directe, a Sant Feliu de Guíxols el tema va sonar encara més viu i rocker, fins i tot amb moments estripats divertidíssims, amb la tornada a tot drap, gairebé cridada, que va fer embogir el públic. A més, Gisbert no només alternava les estrofes amb el cantant Quim Carandell, sinó que, prova de la bona sintonia, tots es van animar amb el micròfon. Realment va ser un moment bonic i especial, tant per als músics, que s’admiren mútuament, com per als espectadors, feliços de gaudir d’aquesta col·laboració. També un punt simbòlic, com si Gisbert, al convidar La Ludwig Band a tocar, volgués fer evident el relleu de la música en català després de l’aturada indefinida de Manel.

Abans d’aquest moment celebrat, Gisbert va presentar Balla la masurca, amb el seu to assenyat i formal, enllaçant versos poètics i intel·lectuals, sempre continguts, però alhora amb melodies emotives i moviments de comediant. I, després, com a contrapunt, la gresca desenfrenada de La Ludwig Band fins passada la mitjanit, absolutament festiva i exultant, amb una posada en escena cada cop més arrauxada, solos instrumentals llarguíssims i una comunió franca amb el públic.