George Benson porta Pedralbes als anys 80

BarcelonaAl llarg dels seus 58 anys de carrera George Benson ha tingut temps per ser nen prodigi de la guitarra i referent del jazz melòdic instrumental, però en el concert que va oferir ahir als Jardins de Pedralbes només hi va haver espai per a un Benson: el cantant de temes pop recoberts de cadències funk i jazz suau i sense ensurts. El repertori de la nit no es va moure del període de gràcia comercial que el músic va gaudir de finals dels 70 a mitjans dels 80 i que va tocar sostre amb l'àlbum de 1980 Give me the night, produït per un Quincy Jones que acabava de firmar Off the wall.

Benson va sortir a l'escenari assajant un moviment sexi de malucs que segurament ha vist dies millors i fent seu el Feels like making love de Robert Flack sense ni tan sols penjar-se la guitarra. No seria l'excepció sinó la tònica d'un concert en què el músic, un dels grans guitarristes de jazz vius, només agafaria la guitarra en quatre ocasions al llarg de la nit. I quan ho feia, de vegades era per limitar-se a fer tocs puntuals o un solo brevíssim. Un segon guitarrista –seria més acurat dir-li guitarrista principal– va carregar amb tot el pes rítmic i melòdic durant el concert.

La renúncia de Benson a tocar la seva icònica Ibanez de caixa acústica hauria sigut més fàcil d'assumir si als pocs temes no hagués quedat clar que les possibilitats vocals del músic ja no són les que eren. Als 78 anys, la seva veu sedosa ha perdut calidesa i profunditat, i s'ha de recolzar excessivament en els cors que li fan els músics d'una banda amb dos teclistes, percussions, bateria, baix i guitarra. Benson, tanmateix, segueix exigint la seva veu en arabescos i marcant inflexions i accents sincopats que entorpeixen el fraseig, especialment en temes melòdics com The greatest love of all –amb record bonic a Withney Houston– o un Never gonna change my love for you que, ja em perdonaran, va fer bona la posterior versió de Glen Medeiros.

Val a dir, això sí, que el públic de Pedralbes va celebrar totes les cançons, fins i tot quan la percussionista Lilliana de los Reyes va cantar un tema per donar un petit descans a la veu de Benson. I amb els hits Give me the night i On Broadway, que va servir de comiat, la platea es va convertir en una rave a l'estil de l'upper amb tothom aixecat i assajant aquelles passes que als 80 es portaven tant a l'Studio 54 del Paral·lel.