La festa d'aniversari simfònica de Blaumut

BarcelonaHo va dir a mig concert Vassil Lambrinov, el violinista dels Blaumut: una de les grans influències del grup ha sigut Franco Battiato. Una hora més tard, els altaveus del Palau de la Música projectaven la cançó Voglio vederti danzare mentre el quintet i la cinquantena de músics de la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona s'acomiadaven d'un públic que feia uns quants minuts que aplaudia dret i feliç. Així va acabar dijous la primera actuació, inclosa al Festival Strenes i amb les entrades exhaurides, de la gira amb què Blaumut celebren una dècada d'existència; la següent cita serà el 13 de maig a l'Auditori de Girona, i més endavant vindran els festivals d'estiu.

La singularitat d'aquests concerts és la presència d'una orquestra simfònica dirigida per Carlos Checa. És un format que lògicament amplifica l'impacte del pop-folk del grup, però resulta prou natural atès que dos dels membres fundadors del grup, Lambrinov i el violoncel·lista i arranjador Oriol Aymat, venien precisament del món clàssic. "Blaumut parlem des de la poesia, i els instruments de corda ens ajuden a potenciar les lletres del Xavi", va dir el violinista ahir fent evident l'ànima doble del quintet que completen el cantant i guitarrista Xavi de la Iglesia, el baixista Manuel Krapovickas i el bateria Toni Pagès.

Efectivament, en el desplegament simfònic exhibit al Palau de la Música va manar la corda per damunt de totes les coses, també d'uns metalls i uns instruments de vent-fusta amb poc marge de lluïment durant bona part de les dues hores de concert. Al principi fins i tot la veu de De la Iglesia sonava esmorteïda (si més no així se sentia des del lateral del primer pis), aclaparada pel pes de l'àmplia secció de corda en cançons com Bicicletes. La sonorització va millorar, i el caràcter simfònic va afavorir cançons com De moment, Only you (i el teu xampú) i Innocent, aquesta molt ben resolta per la combinació de vents i percussió.

Amb Lambrinov i Aymat com a mitjancers entre el pop d'autor i l'orquestra, el concert va mantenir un bon to amb un bloc central especialment reeixit. La interpretació d'Equilibri i 0001 va constatar que dalt de l'escenari tothom s'ho estava passant molt bé. "Quan canteu les nostres cançons em sembla meravellós", va admetre De la Iglesia. Com a resposta, el públic es va anar engrescant. "Aquesta energia és la que ens ha mantingut deu anys", va replicar el violinista.

Houston, probablement la cançó que millor va aprofitar el vestit orquestral, i Vint-i-un-botons van tancar l'actuació abans d'uns bisos presidits per la felicitat i culminats amb Pa amb oli i sal, la cançó del xiulet que Blaumut van incloure al primer disc, El turista (2012), i que tantes portes els va obrir. L'efusivitat amb què es van abraçar els músics de l'orquestra al final del concert va confirmar que els assajos previs havien pagat la pena, i que els joves intèrprets seran uns còmplices incondicionals de Blaumut.