Falsterbo canten l’últim vol de Paf, el drac màgic, al Palau de la Música

Barcelona“El Paf no se’n va, som nosaltres que li diem adeu”, explicava fa un any Eduard Estivill, poc abans de l’inici de l’última gira de Falsterbo, el grup que des del 1967, i amb diferent intensitat, s’ha dedicat a propagar la paraula del folk de gramàtica sobretot californiana i semàntica hippy. L’adeu definitiu dels escenaris ha sigut aquest diumenge al Palau de la Música, tot ple per acompanyar Estivill, Montse Domènech i Jordi Marquillas i, esclar, per cantar plegats Paf, el drac màgic, la composició de Peter Yarrow i Lenny Lipton que Falsterbo van popularitzar en català. I no només Paf, el Toy Story de la generació hippy, sinó també reeixides adaptacions de Donovan, Cat Stevens, David Olney, Jack Johnson i Crosby, Stills & Nash.

Ni un horari (les 17.30 h) prou adient per a la nostàlgia mandrosa de sobretaula, ni la sumptuositat de l’espai ni el pes de l'herència (Domènech és besneta de l’arquitecte del Palau de la Música) han dut el concert pel camí de la solemnitat i la llàgrima. Ben al contrari: ha manat la simpatia i aquell humor amable i apte per a tots els públics que funciona com a antídot de la severitat. “Això serà una festa, i podeu fer fotos i vídeos”, havia dit Estivill tot just començar, i així ha sigut: una festa amb una quinzena de cançons escalivades amb comentaris murris sobre les circumstàncies de l’edat (“no crideu gaire que us pujarà la pressió”), la tradicional arrítmia del públic quan ens toca picar de mans (Catalunya i el ritme, tot un tema...) i una crida que s’ha anat repetint al llarg d’una hora i mitja: “Els dracs viuen per sempre!”. D’acord amb la proclama, han cantat la versió de Paf amb l’estrofa extra que fa que la cançó tingui un final feliç. “El món ha plorat amb aquesta cançó, però avui el Paf acabarà bé”, havia avançat Estivill.

Ha sigut una festa amb il·lustres convidats a la platea com els músics Jaume Arnella i Joan Manuel Serrat; l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la diputada cupaire Eulàlia Reguant, entre d’altres. També hi ha hagut convidats dalt de l’escenari, cantants que s’han sumat al cant col·lectiu de Paf, el drac màgic i al bis final amb Quan el sol es pon: Beth, Judit Neddermann, Alidé Sans (que ha cantat una estrofa en aranès), Paula Valls, Laia Porta (que ha portat el drac cap al jazz), Pep Sala, Jonathan Argüelles, Joan Masdéu i Isidor Marí (l’imprescindible adaptador de moltes de les lletres de cançons interpretades per Falsterbo), a més de Pep Bou, que anava omplint l’escenari de bombolles de sabó. Un reconeixement especial per a la banda, sota la direcció artística de Toni Xuclà, i amb una Magalí Datzira que a més de tocar baix i contrabaix ha lluït talent cantant un fragment de l’últim vol del Paf.