"No tot és reggaeton, hi ha joves que també em demanen per Deep Purple o The Doors"

Quan fa un parell d’anys va morir la seva sòcia, amb la qual compartia estudi de disseny, Joan Redolad va haver de reformular el seu espai de treball i va decidir muntar-hi una botiga de llibres de música que és, alhora, el despatx on continua dissenyant per a diferents clients, alguns d’ells editorials i discogràfiques. “L’Ana venia de família de llibreters i era una gran lectora; segur que n'estaria orgullosa si ho pogués veure”. 

Sonora va obrir portes fa pocs mesos al barri de Gràcia de Barcelona, una zona on es comença a consolidar un petit circuit de negocis i iniciatives relacionades amb la música: “Abans, la gent que li agradava el rock baixava molt al centre de la ciutat, al carrer Tallers, però amb la massificació turística potser ja no hi van tant, i a Gràcia tenim algunes petites sales de concert, botigues de discos, algun segell discogràfic i ara nosaltres, que voldríem ser un espai de trobada per a xerrades, presentacions...”. El Joan recorda que fa anys existia la botiga de Lenoir Edicions, però ara Sonora és l’única llibreria de Barcelona dedicada exclusivament als llibres de música, i precisa: “Música moderna: pop, rock, jazz... perquè la música clàssica i els llibres de solfeig no els tocarem”.

L’aposta de Sonora coincideix amb una època en què la música rock, protagonista a les seves prestatgeries, sembla haver deixat pas a altres estils en el terreny de la música popular, especialment entre els més joves: “A la botiga també hi entra gent jove i he de dir que no tot és reggaeton, també n’hi ha que et demanen per Deep Purple o The Doors. Depèn molt de quin ambient musical hagin tingut a casa.”

El que sí que té clar és que la literatura continua sent imprescindible per donar context a la música que escoltem: “Ara et poses una llista de Spotify i et va suggerint música relacionada. És molt còmode; suposo que té a veure amb la cultura de la immediatesa que vivim. Però els llibres et permeten anar més enllà: saber més coses d’un grup, establir lligams amb altres bandes i construir les teves preferències per tu mateix, no a través d'un algoritme”.

A la botiga comparteixen espai Taylor Swift i el pop coreà –“m’agradaria tenir més llibres sobre les grans figures de la música actual, però no se’n publiquen gaires”– amb clàssics del rock’n’roll o novel·les gràfiques de figures emblemàtiques com els Ramones o David Bowie, tot i que el Joan s’atreveix a recomanar tres llibres d’autors catalans publicats recentment: Màquina!, d’Àlex Gómez-Font (Milenio) –“és curiós, perquè va sobre un grup molt antic, de l’onada psicodèlica, però s’ha venut molt bé”– i dos que parlen sobre “concerts i discos que tots tenim en la memòria”, Qui toca aquesta nit?, de Ricky Gil (Rosa dels Vents) i L’era dels àlbums, d’Àlex Torío (Columna).

En una gran taula de fusta, el Joan té una pila de llibres exposats, però també dos ordinadors en els quals dissenya durant els matins; és a les tardes quan l’estudi es transforma en llibreria. “He fet classes de guitarra, però mai he estat capaç d’aprendre a tocar-la; dec tenir una mena de dislèxia per a les notes. Però la música és la meva passió, i ara estic aprenent a fer de llibreter sobre la marxa. A vegades penso que això és una bogeria, però la vida són quatre dies”. Un retrat gegant de Joe Strummer penjat a la paret el vigila perquè no abaixi els braços.