Entranyes elèctriques

Imagineu un club nocturn. El pianista (Joan Vila) evoca un ambient romàntic amb una introducció en què llueix el seu domini de les tecles i cert gust per la tradició clàssica. Tot sembla augurar una plàcida vetllada a la llum de les espelmes però, un moment, l'adagio acaba amb uns acords enfurismats i de sobte la peça es transforma en una mena de bugui-bugui que desferma una tempesta de guitarres amb ecos de la música surf i un trepidant ritme balcànic. La vetllada romàntica acaba convertida en una batalla campal i una nit de depravació. Una orgia de music hall, gypsy swing, folk, rock i blues anomenada What about this night i amb la qual els barcelonins Ljubliana & the Seawolf han decidit obrir el seu segon àlbum, titulat Vaine house (2016).

Han passat tres anys d’ençà que van debutar amb el disc Re-Mi (2013), un treball que mostrava una banda un pèl diferent, ja que Ljubliana & the Seawolf eren inicialment un grup de música acústica que es caracteritzava per tocar a pèl. “Així era molt més fàcil tocar al carrer o al bar del costat, acostar la música a la gent més que no pas voler fer que la gent s'acosti a la música”, explica Pol Batlle, cantant i guitarrista d'un grup amb una personalitat desbordant i difícil d'etiquetar. Quan van començar a tenir concerts més grans, van veure que els instruments acústics -banjos, violoncel, etc.- eren molt difícils de sonoritzar i el resultat ha sigut el que es pot sentir a Vaine house, és a dir, una música molt més intensa i elèctrica, malgrat mantenir l'essència lliure i imprevisible del grup.

En la seva concepció de la música es podrien traçar alguns paral·lelismes amb la de Seward, un grup que, com ells, fuig de les fórmules i de l'estandardització de bona part de la música independent actual. De fet, Ljubliana & the Seawolf van actuar el juliol passat al festival Mortfort, una mena d'antifestival organitzat precisament pels Seward on no hi havia escenaris, muntatges de llum o sistemes de so i en què l'únic requisit per assistir-hi era dur una o dues llanternes per persona. És en aquesta actitud de buscar fer coses d'una manera diferent que el grup troba la seva pròpia personalitat i connecta amb altres músics com Xarim Aresté, que col·labora al disc amb un parell de guitarres. Batlle, que no creu en “estils, sinó en la música que surt de les entranyes”, és partidari de deixar sempre les estructures de les cançons obertes, de manera que tampoc tanquen les portes a l'evolució dels sentiments. Jazz, clàssica, flamenc... qualsevol música pot colar-se en les cançons del sextet barceloní, actualment en gira i que avui toca a Alacant i demà a València.