Elvis Costello fa extraordinari un concert que havia començat trontollant

Sensacions contradictòries i nit d'extrems amb els britànics Elvis Costello i Steve Nieve al Palau de la Música. Una vibrant interpretació de la cançó I want you va tancar el concert i el públic, dret, va ovacionar el duo, còmplices musicals des de fa 46 anys. Aleshores manava el record recent d'alguns moments realment extraordinaris que va fer oblidar un inici d'actuació que va fregar la catàstrofe. Costello no ha sigut mai el millor cantant de la seva generació, però sí que ha sabut posar la veu al servei de l'emoció i la ironia, ja fos en temps de l'electricitat New Wave o reinventat en crooner de Nova Orleans. Tanmateix, aquests dimarts va jugar-se l'afinació als daus i va perdre unes quantes tirades. Això va comprometre peces com Accidents will happen i en va malmetre d'altres com Talking in the dark. Mala peça al teler, quan estàs defensant un dels cançoners més interessants del pop-rock, i encara més quan has triat portar els temes a un format diferent, com de piano bar però amb llicència per a algun ritme preenregistrat.

Després de trontollar en un primer bloc dominat per piano i veu, Costello va semblar més còmode quan va agafar la guitarra acústica a Waiting for the end of the world i l'elèctrica al blues Like licorice on your tongue. De sobte, tot estava a lloc. Nieve continuava fent màgia al piano de cua, remenant el sintetitzador i bufant la melòdica, i Costello, xerraire i content de ser al Palau de la Música –"un palau de debò", va dir–, va oferir el millor de la nit. Va fer justícia a meravelles com Alison posant tota l'emoció a la tornada i va caminar amb fermesa per damunt del dub nocturn amb què Nieve va aixecar Watching the detectives. També va honorar la memòria de Burt Bacharach en les versions de Toledo i I still have that other girl, i va explicar que després de la mort del compositor nord-americà va estar un temps sense poder tocar les cançons que havien enregistrat junts.

'Shipbuilding' i el territori de les coses excepcionals

L'última mitja hora va ser la que va moure la balança cap al territori de les coses excepcionals. She, la peça de Charles Aznavour que Costello ha fet seva, va ser el preludi d'una seqüència memorable. Va triar The birds will still be singing per recordar el concert que havia fet el 1993 al Palau de la Música amb el Brodsky Quartet per presentar el disc The Juliet letters. Tot seguit, i amb Nieve tocant només les notes justes, va enlairar Shipbuilding, una de les millors cançons de la història, crònica profunda i sentida de la classe obrera britànica que a principis dels anys 80 va haver d'entomar les polítiques liberals de Margaret Thatcher alhora que era utilitzada com a carn de canó a la guerra de les Malvines. Costello, certament commovedor, la va cantar amb un sentiment semblant al de la interpretació de Robert Wyatt del 1982. Shipbuilding la va lligar amb Cinco minutos con vos, una de les peces del disc de Costello amb el grup de hip-hop The Roots, inspirada en Te recuerdo, Amanda, de Víctor Jara, i presentada com "el punt de vista" argentí d'aquella mateixa història, amb la dictadura militar intentant tapar la infàmia amb la bandera del patriotisme bèl·lic. (What's so funny 'bout) peace, love and understanding (de Nick Lowe), The whirlwind i I want you van culminar el millor d'una nit que havia començat a les palpentes i que va acabar amb la llum que només projecten les coses extraordinàries.