Elton John, amb un peu a l’era dels mil·lennials

Fa només uns mesos, un Elton John septuagenari robava completament la funció a la resta dels actors de Kingsman: El círculo de oro. El músic britànic, amb una vis còmica memorable (apareixia a quatre grapes i vestit com un gall dindi amb plomes de coloraines), entrava de ple a l’era dels mil·lennials gràcies a l’ús sa de l’autoparòdia. De fet, Reginald Kenneth Dwight, nom real de John, és una de les poques estrelles longeves que han aconseguit estar sempre a l’Olimp del pop. Deixant de banda la seva millor època com a compositor i intèrpret als 70 i als primers 80 amb l’ajuda del seu inseparable Bernie Taupin, l’anglès s’ha servit del cinema per mantenir la seva popularitat. Als 90 la canalla el descobria a través de la banda sonora d’ El rei lleó, amb Oscar a la millor cançó inclòs per una tonada dolça que en realitat amagava una metàfora sexual. I a principis de la dècada passada es guanyava el respecte dels adolescents enamoradissos i hipsters a causa de la versió de Your song que cantava Ewan McGregor a Moulin Rouge.

Keith Richards es va referir a ell com un artista que només sap fer cançons sobre “rosses mortes”, una afirmació que va ser contestada per John amb un contundent: “[Richards sembla] un mico amb artritis”, però l’autor de discos com Madman across the water i Goodbye Yellow Brick Road encara està viu musicalment. Fa set anys publicava The union, un àlbum compartit amb el llegendari compositor i músic de sessió Leon Russell en què es reivindicaven en present amb un cançoner agredolç i confessional de molts quirats. És més, el seu últim treball d’estudi i el que fa trenta a la seva carrera, Wonderful crazy night (2016), ha significat una tornada refrescant als seus orígens. Al concert del Palau Sant Jordi el veurem patir en algunes parts vocals -cinc dècades en el negoci passen factura-, però l’espectacle festiu d’un Elton John en clau entertainer.

ELTON JOHN

PALAU SANT JORDI (BARCELONA)

3 DE DESEMBRE