Drake necessitava One dance: un single que els mitjans trinxessin fent-lo sonar a tota hora. Perquè, tot i ser un dels noms habituals en el cens de grans artistes de música negra actual, de vegades la seva omnipresència en l‘àgora musical es justificava més per les seves carantoines amb Rihanna que no pels seus mèrits artístics. Ara ja no. Ara ja té un hit planetari que desborda els marges del hip-hop o l’R&B. Aquest bombó de pop negre ve servit en una capsa de luxe, l’àlbum Views, que també té alguna altra llaminadura igualment deliciosa (Pop style i Hotline bling). El quart treball del canadenc amb seu a L.A és de llarg el més ambiciós de la seva carrera. Un disc de soul com s’hauria d’entendre el soul el 2016 (i cosí germà dels àlbums que aquest mateix any també han fet Anderson .Paak, Maxwell i Beyoncé) que en les lletres vol ser la seva obra més reflexiva i personal. Potser amb una llargada més curta o un to menys monocord, podríem estar parlant de la seva obra mestra. Però 80 minuts són molts. O potser és que són 80 minuts molt semblants.