Sí, jezz amb e. És com ho pronuncia Paolo Conte i evoca el jazz tamisat per una cançó europea, més mediterrània. Alhora, el terme allibera el pianista i cantant Eduard Gener de la pressió de tocar un gènere “més seriós, més arriscat” i li permet moure's amb soltesa en la seva peculiar combinació de swing, soul i cançó d'autor. Alguns potser el deveu haver sentit rapejant a l'homenatge a la música ie-ie La pols i l'era (2016), però els seus inicis musicals es remunten a Despertadors Atòmics, el grup de Solsona on tocava el baix i cantava i que va ser el germen de la seva actual carrera en solitari. El 2015 va arribar el disc Les avingudes, ja molt marcat pel soul i el rhythm & blues clàssic, i fa només una setmana que va aparèixer Diumenge, un segon treball amb més presència del swing i més ric en arranjaments de vent metall que presenta avui mateix al Black Music Festival (Sala La Planeta, Girona), i el dia 17 de març al Jamboree (Barcelona). De lletres involuntàriament dylanianes i amb la col·laboració de Genís Bou dels Gramophone Allstars als arranjaments, la música de Gener fa ballar, però no és ben bé de ball, “no és de festa major, sinó més aviat de fer moure el peu”.