Discos per a un Nadal menys carrincló

Hi ha preguntes que són gairebé impossibles de respondre. Per exemple, ¿quina va ser la primera nadala que es va compondre? Si filem prim, deia el reputat etnòleg i folklorista Joan Amades, les tornades nadalenques més antigues documentades a casa nostra daten del segle XV. En el món anglosaxó, segons s’explica en un article de la prestigiosa revista musical nord-americana Billboard, les cançons més representatives d’aquestes dates, com Away in a manger i It came upon a midnight clear, van ser escrites fa menys de 200 anys. És més, una nadala ja considerada estàndard com Do you hear what I hear? és del 1962. I només un any més tard es publicava A Christmas gift for you from Phil Spector, àlbum amb què la nòmina d’artistes protegits pel tan genial com demencial productor Phil Spector (The Ronettes, The Crystals, Darlene Love...) adaptava en clau de mur de so clàssics com White Christmas, Santa Claus is coming to town i Silent night.

A Christmas gift for you from Phil Spector és el millor títol d’un gènere modulat amb picarols i tornades memorables que aquestes setmanes viu els seus moments d’efervescència: els discos de revisions modernes de les nadales més cantades en cors parroquials i festivals escolars. Iniciat a la dècada dels 50, des d’aleshores s’han apuntat al fenomen els noms més rellevants del rock, el pop, el jazz, el hip-hop... Un producte destinat a satisfer la febre consumista nadalenca de melòmans i seguidors fidels però que també ha donat veritables discassos, com l’ Elvis’ Christmas album, de la pelvis més determinant en la història del rock. I, amb ell, Frank Sinatra i A jolly Christmas From Frank Sinatra, Ella Fitzgerald i Ella wishes you a swinging Christmas, Bing Crosby i White Christma s, els Beach Boys i Beach Boys’ Christmas album, Louis Armstrong and Friends i The best of Christmas songs o James Brown i James Brown’s Funky Christmas. Una llista d’alternatives a les insuportables nadales amb què les associacions de comerciants ens torturen cada any (aquells altaveus atrotinats reproduint a totes hores el Fum, fum, fum cantat per un cor d’infants) a les quals en els últims anys s’han sumat Weezer amb A Weezer Christmas, The Brian Setzer Orchestra amb Boogie Woogie Christmas, Sufjan Stevens amb Songs for Christmas, Cee Lo amb Cee Lo’s magic moment o She & Him amb A She & Him Christmas. Tot això sense oblidar-nos de senzills esdevinguts gairebé himnes nadalencs com Fairytale of New York de The Pogues amb Kristy MacColl, Happy Christmas (War is over) de John Lennon i els inqüestionables números u Last Christmas de Wham! i All I want for Christmas is you de la diva Mariah Carey.

I aquest 2017 també té la seva particular remesa de discos nadalencs: del Christmas Christmas dels tòtems del power pop Cheap Trick al metal gòtic de From spirits and ghosts (Score for a dark Christmas) de Tarja Turunen, el pop pseudoèpic de Twelve tales of Christmas del cantant de Keane, Tom Chaplin i, molt especialment, You make it feel like Christmas de la cantant de No Doubt, Gwen Stefani, i Everyday is Christmas de l’australiana Sia. I si cap d’ells no us convenç, sempre podeu recuperar clàssics contemporanis nostrats (perquè, encara que tímidament, el fenomen també ha arribat fins aquí) com aquell Quan somrius que va reunir el bo i millor del pop rock català, Si ens veiessis de Joan Dausà i Sara Pi, Regala petons d’Obeses, Un camell d’Orient de Manel, Aquí és Nadal i estic content de La Pegatina o el superb El caganer d’Albert Pla amb Manel, Gerard Quintana, Quimi Portet, Estopa i Joan Miquel Oliver.