Un dia inoblidable per a Maria del Mar Bonet i Joan Manuel Serrat

Barcelona"Segurament no estem per donar lliçons magistrals, però podem parlar del nostre ofici, que és cantar i escriure cançons –ha dit Joan Manuel Serrat poc abans de ser investit doctor honoris causa, juntament amb Maria del Mar Bonet, al paranimf de la Universitat de Barcelona–. Cantar em sembla un ofici fonamental en una societat, entre altres coses, perquè ho fem tots. Encara cantem en moments íntims i en concursos de televisió. És una pena que ja no se sentin les dones cantant al celobert, o els homes a l'obra, treballant. Ningú canta malament, tots cantem diferent. Penso que ens hauríem d'atrevir més a cantar".

"Barcelona em va ajudar en tots els sentits, quan vaig començar –ha recordat Bonet–. Aquí vaig anar entenent què és la vida, primer treballant en un taller de ceràmica a Horta i, més endavant, amb els Setze Jutges, que va ser l'inici d'una història musical que encara no s'ha acabat per a mi". Bonet va ser a la Universitat de Barcelona als anys 70 "demanant la llibertat d'expressió", però sempre "des de fora les aules". "Eren anys de dictadura", ha fet memòria. Serrat va estudiar-hi part de la carrera de biologia, a la Universitat de Barcelona. "Vaig tenir els millors mestres que podia imaginar: els doctors Oriol de Bolòs, Prevosti, Pons Perafita... i sobretot el doctor Ramon Margalef, a qui considero un dels científics més grans que ha donat aquest país els últims cinquanta anys. No puc separar el que m'està passant avui del que vaig viure aquells anys". Serrat i Bonet s'han confessat "molt emocionats" tots dos, no només de rebre una distinció com el doctorat honoris causa, sinó per fer-ho acompanyats l'un de l'altre. No és la primera vegada que un i altre reben un honor similar: és el vuitè per a Serrat –que l'ha rebut també per part de la Universitat Pompeu Fabra (2011)– i el tercer per a Bonet, que ha estat distingida prèviament per per la Universitat de Lleida (2009) i per la Universitat de les Illes Balears (2015).

Dos renovadors convertits en clàssics

Maria del Mar Bonet i Joan Manuel Serrat han arribat a un paranimf ple de músics (Eduard Estivill, Joan Isaac, Carles Benavent), algun escriptor (Jordi Sierra i Fabra) i polítics (la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; l'exconsellera Laura Borràs, el tinent d'alcalde Jordi Martí i Grau i l'exdiputat de la CUP David Fernández). "Tots dos han contribuït de manera decisiva a la renovació de la tradició musical catalana durant els anys d'extermini cultural del franquisme", ha recordat la doctora Marina Solé, secretària general de la Universitat de Barcelona. "Parlem de renovació i no només de recuperació: hi havia voluntat de respondre a les noves necessitats culturals i d'incorporar-se a les noves idees, sobretot arribades des de França i els Estats Units", ha dit l'historiador Agustí Alcoberro, que ha fet el discurs previ a les intervencions dels nous doctors honoris causa. Tant Bonet com Serrat van començar la trajectòria agombolats sota el paraigua dels Setze Jutges a mitjans de la dècada dels 60 (Serrat va ser el tretzè; Bonet, la catorzena). "Van esdevenir líders d'una generació que volia canviar les coses, que ja en tenia prou d'autoritarisme i de moral nacionalcatòlica –ha continuat l'historiador–. Van ser capaços de destriar la rebel·lia de la joventut. Tots dos han sabut adaptar-se al llarg dels anys. D'això, en literatura, se'n diu convertir-se en clàssics".

Cofats amb el birret blau de la màxima distinció que atorga la Universitat de Barcelona –i que han rebut prèviament músics com Victòria dels Àngels, Josep Carreras, Pau Casals i Frederic Mompou–, Bonet i Serrat han rebut una llarga ovació abans de les seves intervencions. "És un honor molt gran, rebre aquest doctorat –ha començat Bonet, que ha tingut un record per a dos dels Setze Jutges que la van acompanyar a la dècada dels 60, Lluís Serrahima i Josep Maria Espinàs–. "Cantar en català no ha estat mai una obligació, per a mi sempre ha estat una opció natural. Ho he fet i ho faig sense cap complex d'inferioritat", ha dit. Bonet ha fet explícit "l'impacte" que va tenir per a ella sentir per primera vegada la veu de Joan Manuel Serrat, amb qui l'ha unit una llarga amistat. "Ell sempre ha tingut el sol a les mans", ha assegurat abans de cloure el seu discurs i interpretar, acompanyada del pianista Dani Espasa, Madona de sa cabana, inclosa al disc Jardí tancat (1981). L'ha dedicat "a les dones i al sentiment femení". La veu de Bonet, pletòrica, ha resseguit l'emotiva tonada popular mallorquina: "Madona de sa cabana, aixecau-vos de matí, i veureu el sol sortir, vermell com una magrana".

El valor de les cançons

"Estimada Maria del Mar: agraeixo tant el teu amor, la vida torna cada vegada que et veig i recordo el que hem compartit al llarg de tants anys", ha dit Joan Manuel Serrat a l'inici del seu discurs. "Va ser d'altres que vaig aprendre l'ofici de cantar, d'altres que alhora ho havien après d'altres. M'agrada pensar que amb el meu treball he estimulat que noves veus segueixin el meu camí –ha explicat–. Escriure i cantar cançons ha estat el meu ofici. Ha estat així que m'he guanyat la vida. Ho considero una sort". Qui canta, els seus mals espanta, ha recordat Serrat. "Et permet conjurar els dimonis i convertir els somnis en modestes realitats –ha afegit–. Per cert: Pitàgores, fa 2.500 anys, ja recomanava cantar i tocar cançons cada dia. Les cançons ens acompanyen durant tota la nostra vida. Amb cançons adormim els nostres fills i acomiadem els morts". Serrat ha lloat la iniciativa de la Universitat de Barcelona de distingir amb el doctorat honoris causa "aquesta parcel·la de la poesia que és la cançó popular i tant la Maria del Mar com jo hem conreat".

Tot seguit, Serrat ha interpretat, amb elegància solemne, l'emblemàtica Pare. L'acompanyava al pianoJosep Mas, Kitflus. "Gràcies al pas per la facultat de ciències vaig aprendre a estimar l'ecologia", ha assegurat. La cançó apel·la als perills de l'explotació excessiva de la natura i als canvis que pot comportar. Versos com "pare, estan matant la terra" ressonen amb especial força dècades després d'haver estat escrits.

"En fem una junts, ara? Com els Pimpinela", ha proposat Serrat. Han escollit Cançó de l'amor petit, del disc Tal com raja (1980). Dani Espasa ha acompanyat el duet al piano. "Jo tinc un amor per a tu, que es posa a ballar si li dones corda", acaba. El públic, dempeus, ha tornat a aplaudir els dos intèrprets i compositors mentre tornaven a l'estrada al final de l'acte. "Bonet i Serrat són dos valors segurs i de referència en un temps en què els algoritmes decideixen cada dia què ens agrada i què no", ha reblat Joan Guàrdia, rector de la Universitat de Barcelona, en la cloenda de l'acte.

"Hi ha una tonada feixistoide en el món del poder que ha tornat i intenta prohibir tot el que pot. Això ens dona la sensació que tornem cap enrere", ha advertit Maria del Mar Bonet a la roda de premsa prèvia a la cerimònia. Serrat ha afegit, en aquesta línia: "Molts creuen que naixem amb la llibertat posada a sobre: tenim dret a un pis, un salari i una llibertat. No és així. Cal batallar per tot cada dia de les nostres vides". Per aquest motiu, tot i acomiadar-se dels escenaris el desembre passat, Serrat ha assegurat que conserva la seva llibertat "cantant i tocant la guitarra cada dia una estona". I ha donat, encara, una última notícia: "Continuo escrivint. Ho faig per no rovellar-me. La meva vida va més enllà de fer mots encreuats i sudokus".