Una dècada prodigiosa per als Mujeres

Sortosament, a Barcelona existeix un extens -i ric- mapa cultural ple de funambulismes dels marges. Una cultura que marxa corrent quan sent la paraula cànon. La del bar, el fanzine, la suor i la llauna de cervesa comprada per 1 euro a un pakistanès de la plaça Reial. I si la cultura oficial té els seus herois condecorats, l’alternativa també. Mujeres són uns d’ells i, tot i que no acostumen a acaparar pàgines de diaris, ni visiten el plató d’ Els matins de TV3, ni passen a saludar el Basté a la ràdio, tenen una militància fidel de seguidors que els segueixen allà on van. El trio de Barcelona és un mite del subsol, un grup clau per entendre per on s’ha mogut la música independent de guitarres de l’última dècada a la capital catalana. Precisament aquest any arriben a la desena amb un nou elapé, Un sentimiento importante (2017), el primer llarg en què l’anglès perd tot el protagonisme a favor del castellà. Motius? “Aquí és on ens va millor, on tenim un públic sòlid i és per on rondem gairebé tots els caps de setmana de l’any. Ens va semblar lògic cantar en l’idioma que aquí ens poden entendre”, diu Pol Rodellar, baixista de Mujeres.

La fórmula no ha variat gaire des que van començar amb la seva primera maqueta, Yella (2008): garatge, adrenalina, carisma, pop, exaltacions a l’amistat, visites als anys 70 i tornades corejables que acaben mutant en himnes. Pel camí s’han quedat membres històrics de la banda, ara convertida en power trio -“Hem simplificat i compactat el so, també sonem, indiscutiblement, més salvatges en directe”, assegura Rodellar- però amb l’esperit intacte. Per celebrar els deu anys de la formació i ensenyar Un sentimiento importante davant dels seus acòlits, el grup ha organitzat un concert d’aquells que acaben sent històrics. Serà avui a la sala gran de l’Apolo, i obriran els valencians La Plata i uns habituals companys de viatge, els navarresos Kokoshca.

+ Detalls

Mujeres + Kokshca + La Plata

Sala Apolo (Barcelona)

19 de gener