Da Souza, pop que menja pipes a s’horabaixa

Sovint es jutja els artistes per les expectatives que un construeix en el seu imaginari. Què n’esperes i què acabes rebent. Una de les grans virtuts de Da Souza és que no tens la més remota idea de cap on faran el pròxim pas, t’ho trobes quan t’explota a sobre. L’últim artefacte d’aquest quintet (han sumat un membre més al gang ) és Futbol d’avantguarda (2018), un tractat de power pop. ¿Una evolució natural per a un grup que va començar com un combo d’ emo cridaner i que després va emular l’indie rock dels anys 90? Respon Àngel Garau, baterista del grup mallorquí: “M’agrada pensar que com a grup funcionam, simplement, escoltant el que ens dicta el cor i les orelles. Al principi estàvem molt entusiasmats amb grups que tocaven pop fort tipus Algernon Cadwallader i Japandroids, però a poc a poc hem anat tirant cap a una música més relaxada i menys renouera. Sempre xerram de grups com Teenage Fanclub i Pavement, però també ens han marcat molt els grans clàssics seixanters o grups de més a prop com Tomeu Penya, Els Surfing Sirles, Dofí Malalt, Antònia Font i Els Pets, entre molts altres”.

El tercer disc de Da Souza és un treball que els acosta definitivament al gran públic, amb cançons accessibles i tendres ( Migracions de salmons, Tan enfora ), aires northern soul ( Finals ), velats homenatges a herois del pop universal, dels Beatles a la Velvet Underground ( Estrelletes en la nit, El somni s’ha acabat, El rei és mort ) i un indubtable alè de Joan Pons, ànima d’El Petit de Cal Eril i productor de Futbol d’avantguarda. La seva mà es deixa veure en cançons com Dos microbis i Transeünt i la seva influència “ha estat clau per com s’han acabat vestint les cançons”, explica Garau. “Més que res en l’àmbit dels sons i les maneres d’interpretar la nostra música. Crec que hem format un bon equip, vàrem riure molt i també van servir els moments en què ens va donar un poc de branca”.

Però ni cert ensucrament del so, ni l’entrada d’un nou membre, ni tenir un productor de renom, la gran novetat d’aquest treball és la participació en el procés de creació d’Agustí Simó da Souza, amic ja traspassat del grup, ell és l’autor dels textos de Futbol d’avantguarda. “El vàrem conèixer d’anar a menjar pipes i beure llaunes pels carrers del Raval de Barcelona. Hem compartit màgics horabaixes amb n’Agustí i la seva importància en aquest disc ha estat inquantificable, com expliquem en el pròleg del llibret que acompanyarà el disc. El punt de partida varen ser unes llibretes que ens va portar un dia al pis i que estaven plenes d’apunts de textos de tot tipus: poemes a mig fer, assajos científics, manifestos, guions d’anuncis de tabac... El tio ens va dir que havíem de fer un disc amb tot allò”, explica Garau.

Onzena Ronda

El quart disc de Da Souza s’estrenarà, en sessió doble, el dissabte 17 de març en l’onzena edició del festival Ronda (12-18 de març), que organitza el bar gracienc Heliogàbal, un dels epicentres de l’activisme musical barceloní. Amb el mític Lee Ranaldo (ex Sonic Youth) com a cap de cartell acompanyat de l’Electric Trim Trio (Raül Refree i Booker Stardrum) al Centre Artesà Tradicionàrius, també hi haurà artistes consagrats com The New Raemon, que celebra 10 anys del seu debut en solitari després de la dissolució de Madee, i d’altres com Marion Harper, Heather i El Buen Hijo, coneguts per ser els autors de la banda sonora de la sèrie de Netflix Paquita Salas.