Les Cruet, punk lisèrgic del Montseny

Això va de punk sense eslògans i que surt de les entranyes. De cançons que muten en torrents de ràbia que desemboquen a crits. Va de la música que fan Les Cruet, el grup amb el qual Laura Crehuet i la seva colla van despertar totes les bèsties del Montseny fa tres anys, sorprenent l’escena nacional amb la publicació del seu primer llarga durada, Pomes agres (2016). No eren uns nouvinguts en aquest món, de fet arribaven amb una carta de presentació més que recomanable, i és que allà hi havia músics de Zeidun, La Célula Durmiente i Joan Colomo, però no s’esperava una bomba d’aquella magnitud. D’on provenia tota aquella tempesta? “D’un dolor, d’un dol”, explica la Laura. “En aquell disc hi havia una ràbia molt focalitzada”, recorda.

Les coses van funcionar ràpidament i la calma s’ha instal·lat a Can Crehuet, que ara presenta un nou treball en què comencen a aflorar rajos de sol d’entre aquelles tenebres. Això és fruit de la “felicitat” que viu la seva compositora, que reconeix no tenir “gaires motius de queixa” actualment, embarassada de nou, com quan van gravar el debut. Per això l’àlbum és més feliç, nascut d’un sentiment “lúdic”. L’han titulat Cérvols, astres : “Va sortir en una conversa amb [l’escriptor] Martí Sales, quan va venir l’any passat a portar la mona de Pasqua a un dels meus fills. Em va preguntar com li diria al disc i jo encara no ho tenia clar: «Cérvols, astres, ves a saber», vaig dir-li. Ell va veure-ho clar, Cérvols coma astres ”, recorda la cantant i guitarrista de Les Cruet.

Cérvol, Animal, Ombres de gat, Esquirols i geneta, Formigues i cigales. Pràcticament en la meitat de les cançons del nou disc del grup de Sant Celoni hi intervenen, metafòricament parlant, animals. Crehuet, vegetariana militant, ho justifica dient que és per amor: “La natura i els seus éssers m’emocionen, els cuido i me’ls estimo. Sempre intento posar-me en la seva pell i pensar en el que viuen”, diu. És inevitable que parlem de les seves lletres, plenes de metàfores i de postals lisèrgiques. Podrien semblar profundes però no ho són, almenys per a qui les ha escrit: “És possible que a tu et semblin intenses i a mi molt banals, passa que sovint els extrems es toquen. Quan em poso a escriure, qui parla és el meu inconscient i potser cadascú hi dona un significat diferent”. Així actua la Laura amb tota la seva obra: pluja d’idees ràpides i espontànies. Ho fa amb la música i també amb la pintura i les altres disciplines artístiques que cultiva: “Intento no forçar, que tot flueixi”.

Imatges cinematogràfiques

Cérvols, astres, publicat per Bankrobber i que presentaran el 23 de març al Centre Cultural Albareda de Barcelona, són dotze cançons de punk i veus trencades que fugen de l’ agitprop i el pamflet. Els del Montseny no entenen el punk d’aquesta manera ni volen dir a la gent què ha de fer o pensar: “Amb aquestes cançons no em plantejo alliçonar ningú, no em surt fer-ho perquè el que faig és descriure imatges cinematogràfiques que tinc al cap”. Les pel·lícules de la Laura són les de Les Cruet, un projecte que va néixer dins seu però que ha anat creixent com a banda. En aquest disc hi ha un nou bateria, Pau Albà (Les Sueques, Tokyo Sex Destruction), que hi ha encaixat com un guant: “En el moment en què involucro un col·lectiu de gent en les meves cançons deixa de ser el grup de la Laura per ser una banda de col·legues. En aquest sentit, el Pau ha donat molta polivalència al grup, més enllà de ser amic”, explica.