Compartir cartell amb Bizarrap i Quevedo

BarcelonaEl Share Festival aplega aquest cap de setmana al Parc del Fòrum alguns dels noms més populars de les anomenades músiques urbanes. Per exemple, divendres el canari Quevedo i el granadí Dellafuente. I dissabte, l’hospitalenc Morad i el productor argentí Bizarrap, responsable de superèxits del mateix Quevedo i de la cançó de despit de Shakira, la del vers “perdón que te sal-pique”. “Són caps de cartell perquè tenen els números per ser-ho”, diu l’eivissenca Aleesha, que també actua al Share, com les catalanes Miss Raisa, DJ Trapella i DJ Nàtura.

Totes quatre coincideixen en una trobada a la seu barcelonina de Creu Roja, una de les entitats socials amb què col·labora el festival. Xerren de música i vida, de noves inquietuds musicals i del vertigen que provoca la velocitat amb què canvien les coses. “Vivim en la immediatesa, aquest és el problema”, lamenta Imane Raissali, àlies Miss Raisa. “Igual com es consumeix la música a Spotify, es consumeix a la discoteca, i com a DJ això t’obliga a llegir la pista tota l’estona i a pensar molt de pressa. Quan la majoria del públic té entre 18 i 20 anys, les cançons no poden durar més d’un minut i mig”, diu Marta Riera, DJ Trapella. “Pensa que la meva mare escoltava cançons que duraven una hora! Els temps han canviat molt, i sap greu que ara no tinguem paciència. Amb aquest ritme que portem s’estan perdent valors. Intento educar la meva filla perquè aprengui a tenir paciència, a saber esperar, perquè a la vida no tot és immediat”, reflexiona Miss Raisa.

Cadascuna té una personalitat artística pròpia. Provenen de realitats familiars i socials diferents. Però totes afronten el futur immediat amb ganes fer coses noves.

Aleesha

“En els últims mesos he après moltes coses”

Aleesha Rose, filla de britànica i indonesi, flueix entre el R&B i el trap, tal com demostra al llançament més recent, la cançó Sin kerer. “És una etapa nova. Noto que sempre estic en una batalla constant per aconseguir el que vull, però ara em sento molt a gust amb la música que estic fent. En els últims mesos he après moltes coses”, diu. La batalla també ha sigut per entendre qui era culturalment. “Sempre m’ha costat encaixar. El meu pare mai ha sigut part de la meva vida. De petita, anava amb la meva mare i la meva germana, que s’assembla més a la mare, i sovint havia de sentir que li preguntaven si m’havia adoptat –recorda–. No tenia on emmirallar-me, físicament, i això també m’afectava al col·legi, on no entenia per què ningú s’assemblava a mi. M’ha costat sentir-me d’un lloc o d’un altre, i amb la música igual. Però al final he decidit que soc qui soc i faig el que faig”. Ara, després d’una temporada escoltant “música en espanyol”, s’ha endinsat novament en el R&B nord-americà. Per això quan li demanen que recomani una cançó tria What it is, de Doechii. “No paro d’escoltar-la, em fa feliç”, diu.

Miss Raisa

“Vull provar coses diferents i jugar una mica musicalment”

Miss Raisa, admiradora de l’artista belga Stromae i de l’afrodance, està en un moment artístic de transició. “Vaig començar fent rap perquè necessitava urgentment expressar-me amb l'estil musical més autèntic i directe, el hip-hop. Sense veus maques, sense maquillatge. Missatge cru”, explica. Ara que té la sensació que ja ho ha “vomitat tot”, i que està en “una etapa més emocional, més de viure també les coses maques de la vida”, vol “provar coses diferents i jugar una mica musicalment”. “Estic intentant fer cançons amb tornada per saber fins a quin punt tinc capacitat vocal per cantar més enllà de rapejar”, avança. Miss Raisa també ha hagut de gestionar conflictes en “la construcció de la identitat”. “M’ha tocat estar enmig de dues cultures, l’àrab i la catalana, que són molt interessants les dues, i agafo el que m’agrada de cadascuna”, diu. Igualment, ha hagut d’entomar estereotips monolítics de “rapera àrab, feminista i antiracista”, quan hi ha dies que simplement està “trista feliç”: “No sempre he d’estar defensant una causa ni lluitant per res concret”.

DJ Nàtura

“Soc superfan de les remescles de tech-house amb urban”

Carla Boada, més coneguda com a DJ Nàtura, entén la sessió de DJ com un espectacle, i té ganes de mostrar-lo al Share. “He evolucionat bastant aquest any, i tinc mescles molt més potents”, assegura una dona que admet ser “superfan de les remescles de tech-house amb urban”. "Evidentment, no sempre punxes música actual perquè hi ha molts hits de pop, reggaeton o electrònica que són clàssics i sempre funcionen, però serà una sessió diferent perquè les cançons canvien i les DJ hem d'estar sempre superactualitzades", apunta. Des de la cabina, també està sent testimoni de “l’embranzida que està agafant el pop després d’uns anys d’estar bastant apagat”. “El pop va patir una davallada perquè van venir altres gèneres amb molta més força, com el trap”.

DJ Trapella

“Intentaré fer esclatar el màxim de caps possibles”

La maresmenca Marta Riera explica que les seves sessions com a DJ Trapella estan “canviant constantment, a vegades setmana a setmana”. "Intento agafar recursos de cançons que són himnes des dels anys 70, potser, i mesclar-los amb coses actuals o que evoquin algun altre sentiment que no pas el de la mateixa cançó. Intentaré fer explotar el màxim de caps possibles", diu una DJ que entén que punxar al Share implicarà mantenir "l'energia, tan potent, que hi haurà als concerts".