Claus perquè sonin bé els concerts al Palau Sant Jordi

Barcelona“Ens hi hem esforçat per oferir un concert que estigui a l'altura del Palau Sant Jordi”, diu el cantant d’Oques Grasses, Josep Montero. El grup, que s’estrena al recinte de Montjuïc dissabte, ha fet “una inversió important d’energia i de diners perquè soni bé” un lloc que “està preparat per fer-hi esports” i que sovint pot ser un maldecap per als tècnics de so. “El Palau Sant Jordi és el recinte indoor per fer concerts amb més aforament d’Espanya, però no té cap mena de tractament acústic”, explica Toni Macías, tècnic de so en les actuacions que C Tangana i Zoo van fer l’any passat al Sant Jordi.

Macías lamenta que un equipament municipal d’aquest nivell, tan gran i que acull tantes actuacions, no tingui, per exemple, “panells del darrere microperforats per absorbir reverberacions” ni solucions equivalents al sostre, que sí que són presents en espais similars d’altres ciutats on ha treballat Macías com ara Buenos Aires. “Són tractaments costosos”, admet, però contribueixen a millorar-ne l’acústica i situarien el recinte barceloní entre l’elit europea dels grans espais per a concerts amb aforament de 15.000 persones.

Al Palau Sant Jordi, el so està reverberant “durant 7 o 8 segons”, rebota amb “molta agressivitat”, diu Macías, i resulta molt difícil de controlar. Això obliga a fer molta feina per minimitzar el soroll. Yon Mikel, tècnic de so del grup Zoo des de fa set anys, va haver d’entomar el primer Palau Sant Jordi de la banda valenciana el desembre de l’any passat. “Vam decidir fer un esforç econòmic important, tant de lloguer d’equip com contractant personal com Toni Macías, que és amic nostre i que havia fet el so de la gira de C Tangana”, recorda Mikel. El pressupost gairebé es va triplicar. “El que calia perquè tot sonés bé implicava molta inversió. Vam repartir set xurros d’altaveus per tot el recinte i vam fer tot un desplegament tecnològic per escombrar el soroll”, explica Mikel. Els xurros són el que tècnicament es coneix com a PA (de l’anglès Public Address system), el sistema que projecta el so.

El malson dels subgreus

Un dels problemes de pavellons tan grans és el de les freqüències greus, i sobretot el de les subgreus. Les agudes i mitjanes són unidireccionals (sense retorn), però l’energia de les subgreus es reparteix pràcticament igual cap a totes les direccions. És l’efecte “pilota de soroll” que embruta el so que arriba als espectadors. Contra aquesta contingència lluiten els tècnics amb eines com “la configuració cardioide (de cor) en mode End Fire”, diu Mikel. Es tracta d’un sistema per minimitzar l’efecte dels subgreus, un malson que pot provocar, entre altres coses, que les veus no se sentin amb prou nitidesa.

Un altre recurs habitual per millorar el so del Palau Sant Jordi és tancar les graderies de l’anell superior i cobrir-les amb telons negres gruixuts que absorbeixen bona part del so. “Així també t’estalvies haver d’enviar el so cap allà dalt. Al Sant Jordi, quan tires so a l’últim anell contamina molt l’espai perquè el sostre te’l torna amb molta agressivitat”, precisa Macías.

Oques Grasses han pres bona nota d’experiències prèvies d’altres a la joia de Montjuïc perquè el concert de dissabte tingui una sonorització satisfactòria.