D'una manera o altra, Helena Miquel sempre ha estat present en la música independent catalana. Va començar tocant el baix amb diversos grups, fins que va convertir-se en la cantant d'Élena, una banda que es va formar el 1999 a l'estela del moviment post rock i que va estar en actiu fins al 2016. Li va fer pena que l'últim treball del grup, Concepte vitrina (2015), passés desapercebut: “Per a mi és superrodó, supermaco”, diu. Sap, però, que la seva faceta més coneguda és com a membre de Delafé y Las Flores Azules, el projecte que li havia permès deixar la seva feina a la ràdio per viure de la música, però que va abandonar ara farà un parell d'anys. “Va ser una decisió molt difícil, perquè era el meu modus vivendi, però la veu interior era molt forta”. Pel camí, s'havia retrobat amb la seva vocació d'actriu, tant al cinema, com al teatre i a la televisió, però la música no ha deixat mai de bategar dins seu i ara s'hi ha llançat amb un treball en solitari. El sol en la sombra, que es publica avui i presentarà el 22 d'abril a Barcelona, mostra la seva part més fosca i melancòlica, en clar contrast amb la lluminositat de la seva veu.