Un clam de solidaritat musical amb el País Valencià sota la pluja

BarcelonaAquest divendres, abans de les vuit del vespre, l’avinguda Maria Cristina de Barcelona es va anar omplint de gent que havia pagat els 25 euros que costava l’entrada al concert Catalunya amb el País Valencià, impulsat per Òmnium Cultural i l’ANC. Èxit de convocatòria per a un aforament de 15.000 persones, tot i la pluja. La solidaritat musical amb els afectats per la DANA implicava una vintena de grups artistes de diferents generacions, de Julieta i Figa Flawas a Lluís Llach i l'Elèctrica Dharma, passant per Sopa de Cabra, Brams, Santi Balmes, Joan Dausà i Oques Grasses, entre d’altres. 

El toc d’inici, després d’una sessió de DJ Ernest Codina, el va donar Edu Esteve, i les actuacions es van allargar més enllà de mitjanit. “A tots els que s’estan deixant la pell al País Valencià!”, va dir Edu Esteve recordant la feina dels voluntaris. El guió era l’habitual en esdeveniments d'aquesta mena: un parell de cançons per actuació i DJ de continuïtat. El grup valencià La Fúmiga va protagonitzar un dels primers moments emocionants de la nit quan va tocar Llavors, dedicada a l’Horta Sud i la Ribera, i Havia de passar, que va coincidir amb el desplegament d’una gran estelada entre el públic. El to reivindicatiu es va accentuar amb Brams, el cantant dels quals, Francesc Ribera, va demanar “passar comptes” amb els responsables polítics dels efectes de “la barrancada”. Aleshores, la intensitat de la pluja a Montjuïc va obligar a fer una pausa de prop d’una hora, la qual cosa va facilitar que el públic pogués mirar d’aixoplugar-se fora del recinte.

Escampada la pluja i eixugat l’escenari per evitar ensurts elèctrics, el concert va continuar amb l’entusiasme renovat del públic, menys nombrós que abans del xàfec però molt participatiu. “Fins i tot a un de 76 anys el feu trempar”, va dir Lluís Llach, que va interpretar Que tinguem sort amb Borja Penalba, Pau Franch i Montse Castellà. Plegats també van cantar País petit i O tots o ningú, una composició de Penalba a partir d’un text de Bertolt Brecht carregat d’intenció.

Joan Dausà, Santi Balmes i David Fernàndez

L’esperit col·laboratiu es va mantenir quan Joan Dausà, al piano, i Santi Balmes van fer Jo mai mai i Incendios de nieve (de Love of Lesbian), amb el públic acompanyant els lo lo los. Tot seguit s’hi va afegir David Fernàndez per dir Estellés i cantar Caure no feia mal amb Dausà i Balmes abans de donar pas a Sopa de Cabra, que van injectar polsim de rock a la nit amb El boig de la ciutat i Si et quedes amb mi.

Apaivagada l’amenaça de pluja i amb el Mon DJ repartint remescles turbo d’Estopa, Juan Magán, Quevedo i el Tobogan de Zoo, el concert va anar enfilant el terç final amb Els Catarres, que van oferir una Invencibles prou pertinent. Com el Cant de lluita de Roba Estesa, que el públic va amplificar a l’altura del vers “som en acte de protesta”. Els crits de “Mazón dimissió” es van sentir després del parlament de dos representants de la Muixeranga de Barcelona, que també van apel·lar al “poble unit, alegre i combatiu” d'Estellés. Va ser com a preludi de la intervenció de l’Elèctrica Dharma, que va interpretar La muixeranga d’Algemesí, himne valencià per dret propi d’aquestes setmanes. “Avui pel País Valencià i demà pel dret a l’habitatge”, va dir Lluís Fortuny, de la Dharma, recordant la manifestació convocada aquest dissabte a Barcelona contra el preu dels lloguers. A poc a poc, el to combatiu de la nit es va anar amarant d’aires festius i de celebració a mesura que es van succeir les actuacions de Mama Dousha, Buhos, Julieta, 31 Fam i Figa Flawas, fins al final de festa amb Oques Grasses, tot plegat amb l'objectiu de recaptar diners per als afectats per la DANA al País Valencià.