La Castanya, un concert per celebrar una dècada

Deia Bertolt Brecht que els imprescindibles són els que lluiten tota una vida, i el circuit musical de Catalunya s’articula gràcies a un bon grapat de persones que fascinarien el dramaturg alemany. Professionals anònims que sempre han estat allà: muntant grups, organitzant concerts, creant segells discogràfics. El Joan i l’Albert Guàrdia són dues d’aquestes persones sense la feina, la capacitat de risc i el criteri de les quals no s’entendria una part de la música que batega pels carrers del país. Fa deu anys van crear La Castanya, casa de discos associada a noms com Nueva Vulcano, Aries, Beach Beach, Desert, Me and the Bees i un llarg etcètera, i que completa el catàleg amb reedicions de grups com The Van Pelt o A Room with a View.

Originaris de Castellar del Vallès, van començar a descobrir la música quan tot just eren adolescents. “Amb 16 anys coneixia moltes bandes gràcies a amics com el Dídac i el Pau -a posteriori, membres de Shanty Rd i Aina-, i així és com molts grups van arribar a casa”, explica el Joan, el gran dels germans. El petit, l’Albert, va recollir-ne l’herència: “Sempre recordo quan el meu germà em va dir que havia d’anar, sí o sí, a un concert de Fugazi que feien a Zeleste. Quan va sonar la primera nota i la gent que tenia al darrere quasi em tiren a terra, el fet de veure tothom ballar i saltar... Vaig al·lucinar, no eren només les cançons, era el que transmetien en directe, l’energia, la posada en escena”. Tots dos van aficionar-se a tocar la bateria, però el Joan va deixar-ho aviat: “Descobrir grups com Shudder to Think, Jawbox o A Room With a View va ser ben frustrant per a les meves aspiracions de ser bateria professional. A l’Albert li ha anat millor, la cosa”. Cert, el petit dels Guàrdia fa una quinzena d’anys que és el bateria de Nueva Vulcano, amb qui ha publicat quatre elapés.

L’any 2008, els germans crearien el segell discogràfic La Castanya amb l’excusa de publicar en vinil Juego entrópico, del grup de l’Albert, en col·laboració amb BCore. L’estrena en solitari arribaria dos anys després, amb My friends are my culture, el primer àlbum de Furguson: “Els vam recomanar perquè obrissin un concert d’Oxford Collapse [banda americana del prestigiós segell Sub Pop] i allà mateix ens vam decidir a publicar-los”, recorden. A partir d’aquell moment, la trajectòria de La Castanya ha estat envejable, no només pels molts i bons grups que s’han tret del barret, sinó també pel seu vessant de promotors. Gràcies als Guàrdia hem pogut veure a Barcelona noms tan destacats com Calvin Johnson (Beat Happening, K Records), Ian Svenonius (The Make-Up, Nation of Ulysses), Drive Like Jehu i Rocket From the Crypt, entre molts altres. “Ha sorgit de la passió, de ser fan de tots ells. La mateixa recepta que seguim amb els de casa, però amb projectes que, en alguns casos, seguíem des d’adolescents”, explica el Joan.

Amb un peu a Madrid i l’altre a Barcelona, celebren el seu desè aniversari amb un concert en què tocaran Hot Snakes i The Van Pelt com a caps de cartell, tots dos grups de culte del rock i l’indie rock nord-americà. Els acompanyen Flasher, de Washington DC, i White Magic en sessió doble: divendres al Teatro Barceló de Madrid i dissabte a la sala Apolo de Barcelona. No serà l’única celebració. “Abans d’acabar l’any de l’aniversari esperem fer una festa similar amb els grups de l’Estat. Queden moltes coses a celebrar”, avisen.