Va ser el mànager de Solange qui va contactar amb ella. Tot i que només tenia 26 anys, feia temps que la barcelonina Carlota Guerrero destacava com una fotògrafa i directora d’art extremadament suggeridora, creadora d’unes imatges que, gairebé sempre amb el cos femení com a protagonista, es caracteritzen per una naturalitat poètica entelada rere una llum volvosa.
Va ser això el que va captivar la cantant, que es va aficionar a entrar cada dia a l’Instagram de Guerrero per veure les noves fotografies que hi anava penjant. I aleshores va rebre el mail del seu mànager. “Em va demanar que a partir de finals de juny treballés per a ella i m’encarregués de la direcció d’art d’un espectacle de dansa a la Tate Modern”, explica.
Entre Guerrero i Solange va sorgir una connexió creativa instantània, una relació artística que van seguir explorant a la portada i l’artwork de A seat at the table (2016), el tercer llarg de la germana petita de Beyoncé. Carlota Guerrero també va dirigir els videoclips de Cranes in the sky i Don’t touch my hair i va signar moltes de les fotografies del llibre digital, celebració de la raça negra i la creativitat, publicat paral·lelament al brillant àlbum de R&B nocturn i refinat de Solange.
“Vaig aterrar a Nova Orleans, on viu la Solange, a finals de juliol”, recorda Guerrero, que ha explicat el procés creatiu en una xerrada al Primavera Pro. “Durant una setmana vaig anar cada dia a casa seva per desenvolupar idees. El missatge de l'àlbum és molt potent i ella volia crear un imaginari bonic que fes accessible un discurs tan dur. Després ens vam passar tot l'agost viatjant en caravana des de Nova Orleans fins a Nou Mèxic, rodant cada dia en localitzacions diferents. Va ser una feina força dura però també molt divertida. M'ho vaig passar genial”, assegura.