Carlos Martorell (Shoeg): “No tinc WhatsApp i m’he esborrat de Facebook. Som uns ingenus”

REW

<<

“No és que recordi el dia que el meu pare em va deixar tocar els seus sintetitzadors, és que el tinc enregistrat”. Carlos Martorell només era un nen de 7 anys de Tortosa, però aquella experiència músico-electrònica el va marcar. “Vaig voler estudiar informàtica, però només vaig durar un any. Després vaig fer un grau de multimèdia i vaig treballar en ràdios i teles locals”. Però allà baix no tenia “ni l’espai, ni l’entorn, ni la gent” per fer la música que volia. Nou horitzó: Barcelona.

PLAY

>

“Vaig venir el 2014. Compartia pis amb l’Anna Hierro, una ballarina tortosina. D’aquí sorgeix Ensemble Topogràfic, però jo tenia idees més complexes i vaig començar a desenvolupar-les com a Shoeg. Soc un ionqui de l’ordinador, m’hi passo deu hores al dia”. També és prolífic: quatre anys i tres discos. L’últim, el novíssim Vaseline, editat pel segell americà Memory No. 36. “És electrònica experimental, amb 100% de material propi, res de samplings. He començat a treballar amb visuals i també he perdut la por a posar el meu discurs dins la música”.

FF

>>

I no parlem d’un discurs (polític) obvi. “Jo només hi poso una primera capa. Vull posar el públic en una posició de contemplació crítica. Qui tingui curiositat, que s’informi de per què passen les coses”. Ell mateix predica amb l’exemple. “No tinc WhatsApp i m’he esborrat de Facebook. Som uns ingenus. Regalem informació a gent que després la manipula. I jo no vull ser un ninot al seu servei. Tampoc renuncio a les noves tecnologies, però vull tenir altres opcions”. Escolteu Vaseline. I rasqueu.