Per què algunes cançons ens fan plorar? La resposta la tenen les matemàtiques
El CosmoCaixa explora les relacions entre la música i les matemàtiques amb una exposició comissariada per Magda Polo i Carlos Calderón
BarcelonaPer què l'escala musical té set notes? Per què algunes cançons ens fan plorar d'emoció? Existeix el silenci? Per què hi ha sorolls que ens molesten? Per què un oboè no sona igual que un violí? Encara que costi de creure, la resposta de totes aquestes preguntes la tenen les matemàtiques. El Museu de la Ciència CosmoCaixa de Barcelona explora les múltiples relacions entre la música i les matemàtiques amb l'exposició interactiva MateMiFaSol. Un viatge sonor del caos al cosmos, comissariada per la catedràtica de la Universitat de Barcelona Magda Polo i el divulgador musical Carlos Calderón. "La música és capaç d'emocionar-nos perquè té una essència fonamentalment matemàtica", explica Polo, que espera que aquesta exposició serveixi perquè "la gent perdi la por a les matemàtiques".
La mostra, que es podrà visitar fins al 12 de gener del 2025, pretén ser "un viatge iniciàtic" per la història de la música, des del silenci previ al Big Bang fins a la música electroacústica, passant per les teories de Pitàgores, la proporció àuria de Leonardo Pisano i la sèrie de J. B. Fourier. El fil conductor que vertebra l'exposició són les set notes de l'escala musical, cadascuna associada a un color, seguint el sistema sinestèsic que va proposar el compositor Aleksandr Skriabin a la simfonia Prometeu (1910).
La primera sala de l'exposició està dedicada al compositor nord-americà John Cage, que per estudiar el silenci va tancar-se en una cambra anecoica a la Universitat de Harvard. "Va arribar a la conclusió que el silenci no existeix, perquè tot és so", diu Polo, que considera que l'obra 4 minuts 33 segons és una bona metàfora per iniciar el recorregut. Tot seguit, la mostra aborda conceptes com les ones sinusoidals, les figures de Chladni i el llindar de l'audició humana, que "seria l'equivalent a posar un granet de sorra en un plat", segons Polo. "El so pur no existeix; qualsevol so és la suma de molts sons", afegeix Calderón.
El joc de daus de Mozart
Tot i que la mostra s'acosta a la música sobretot des d'una perspectiva científica, també recull visions humanístiques de pensadors com Boeci, que "va fer una classificació tripartita de la música", o de Johannes Kepler, que "creia que l'Univers es pot explicar a través de la música i va assignar a cada planeta una melodia", explica Calderón. L'òpera L'Orfeu, de Monteverdi, ocupa un lloc central en l'exposició, perquè "va ser la primera vegada que es va interpretar una òpera davant de públic", i això "va fer esclatar el que seria el llenguatge musical", segons Polo.
"El ritme té a veure amb l'aritmètica; la melodia, amb la geometria, i l'harmonia, amb la lògica", diu Calderón, que recorda que "la música és la trobada entre l'atzar i el control". En aquest sentit, l'exposició explica que Mozart, el geni musical per excel·lència, va idear un joc de daus que li permetia construir a l'atzar una peça de 16 compassos, amb 11 possibilitats per a cada compàs.
L'objectiu dels comissaris és que l'exposició pugui interessar "tant les persones amb coneixements musicals com les que no en tenen", diu Polo. "Ens dirigim a persones amb diferents nivells de coneixement", afegeix el director del CosmoCaixa, Valentí Farràs. Per això combina textos divulgatius amb audiovisuals i interactius que permeten acostar-se a la informació d'una manera més lúdica.
Per complementar l'exposició, el CosmoCaixa ha programat diverses activitats, com ara un concert de la pianista i matemàtica Laura Farré Rozada, aquest dimecres 10 de juliol, o l'espectacle infantil La sandàlia de Pitàgores, el 23 i 24 de novembre.