Un organista amb cresta, amb aspecte punk, ràpidament ens fa pensar en una mena d’ enfant terrible amb més façana que fons. Però igual que la faldilla curta de Yuja Wang no distreu (del tot) de l’important -que és una gran intèrpret de Ravel i Brahms-, el pentinat de Cameron Carpenter tampoc ha d’amagar que aquest jove nord-americà és avui un dels grans renovadors de llenguatge de l’orgue, ara per ara l’únic artista entestat a trobar un so idoni per a Bach al segle XXI. En el seu projecte artístic hi ha fidelitat al so històric -s’esforça a entrar al misteri del repertori litúrgic de Bach-, però també a l’orgue com a instrument fonamentalment tecnològic. Carpenter fa servir un orgue modificat digitalment, l’Itinerant Touring Organ, per garantir que els sons que toca es corresponguin amb les textures dels principals orgues europeus i amb aquesta paleta de sons i una tècnica virtuosa troba un nou vigor a partitures com la Suite francesa n. 5, uns passatges de L’art de la fuga o dues sonates a trio, i d’aquí en surt un Bach ferotge i místic.