Crítica de música

Un binomi miraculós: Mozart-Jacobs

Deliciosa vetllada al Liceu amb la versió concert de l'òpera 'Idomeneo'

El tenor Ian Koziara en la versió concert de l'òpera 'Idomeneo' de Mozart, al Liceu.
2 min
Regala aquest article

'Idomeneo'

  • Música: Mozart. Llibret de Giambattista Varesco
  • Versió concert a càrrec de la Freiburger Barockorchester, dirigida per René Jacobs, i el cor Zürcher Sing-Akademie
  • Solistes: Ian Koziara, Olivia Vermeulen, Polina Pastirchak, Kateryna Kasper, Mark Milhofer i Krešimir Špicer

Estrenada el 29 de gener de 1781, dos dies després que Mozart hagués celebrat el seu vint-i-cinquè aniversari, Idomeneo, re di Creta ha reaparegut al Liceu exactament 244 anys més tard de la primera funció a Múnic.

Òpera de maduresa i obra mestra sense pal·liatius, Idomeneo marcaria un punt d’inflexió i de no retorn en la concepció teatromusical del compositor de Salzburg. Sintetitzant la tragèdia lírica francesa, la reforma operística de Gluck i la millor tradició de l’opera seria, Mozart s’erigeix amb aquesta obra en un savi home de teatre. Ho prova una ingent correspondència amb el pare, remarcant la necessitat de síntesi –sobretot a l’entorn de la veu de l’oracle– però, sobretot, un llenguatge musical en què harmonia, orquestració i tractament vocal palesen la genialitat de l’autor de Don Giovanni.

René Jacobs al Liceu.

El Liceu no ha estat massa generós amb aquesta òpera, tot i que en recordem bones versions. La de dimecres (en concert) amb René Jacobs deixa el llistó ben alt. El mestre flamenc, artífex d’un enregistrament de l’òpera dels que fan història, va demostrar que disset anys més tard de la gravació segueix explorant els mil i un viaranys d’una partitura que és un pou sense fons. Davant d’aquest instrument perfecte que és l’Orquestra Barroca de Friburg i de la Zürcher Sing-Akademie, Jacobs signa una versió de perfectes acabats, amb un indescriptible treball d’accents que incideix en els aspectes més cantelluts del drama, sense renunciar a la bellesa dels passatges destinats a Idamante i Ilia, com el duet del tercer acte. I sense oblidar la fogositat histèrica d’Elettra o el patètic heroisme del rei de Creta. Tot plegat amb un planter de solistes sòlid i que va defensar amb bons arguments la partitura mozartiana.

El rol titular no és fàcil, perquè demana agilitat (especialment en àries com Fuor del mar) però també robustesa, tant en números concertants com en els recitatius acompanyats. I el tenor Ian Koziara té tots els recursos al servei d’Idomeneo. Dúctil i versàtil l’Elettra de Kateryna Kasper i correcte el duet d’enamorats, Idamante (Olivia Vermeulen) i Ilia (Polina Pastirchak). A més distància l’Arbace de Mark Milhofer, de timbre ingrat, i el doble paper de Gran Sacerdot i veu de l’oracle de Krešimir Špicer. Llarga i deliciosa vetllada amb un binomi de luxe.

La versió concert d''Idomeneo' dirigida per René Jacobs al Liceu.
stats