Tot a punt per al concert de Beyoncé, una faraona olímpica a Barcelona

BarcelonaBeyoncé és l'artista que ha guanyat més premis Grammy, 32, senyal de la importància que té per a la indústria musical nord-americana. El rècord el va certificar el febrer amb els quatre guardons que va rebre amb el disc Renaissance (Sony, 2022). També té una innegable importància cultural, especialment per a la comunitat afroamericana dels Estats Units, però no només això. Amb l'èxit com a catapulta, ha propagat pràctiques i discursos feministes i de reivindicació cultural. És ben bé com si la paraula empoderament fos inventada per ella i per a ella. Tot plegat ho demostra disc a disc, gira a gira, com la que aquest dijous passa per l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona, cinc anys després de la visita anterior. I com aleshores, Beyoncé controlarà la projecció de la seva imatge: no hi haurà fotògrafs de premsa acreditats per al concert, i les fotografies que distribuirà als mitjans seran només les que el seu equip hagi supervisat i validat.

Tanmateix, la rellevància sociocultural de l'artista nascuda a Houston el 1981 va més enllà de la música, l'art, les xafarderies (com ara que ha comprat una mansió a Califòrnia per 200 milions de dòlars que ha pagat en efectiu) o els detalls sobre la seva relació amb el raper Jay Z, i que ella mateixa va convertir en material artístic al disc Lemonade (2016) i a cançons més recents com Plastic off the sofa. El nom de Beyoncé pot aparèixer lligat fins i tot a situacions més pròpies de l'àmbit de les relacions internacionals, que és just el que ha passat aquesta setmana. El govern egipci ha prohibit als arqueòlegs del Museu Nacional d'Antiguitats (RMO) de Leiden (Països Baixos) que continuïn amb les excavacions a la necròpolis de Saqqara, on han estat presents des del 1975. Segons el departament de Missions Estrangeres del Servei d'Antiguitats d'Egipte, el museu neerlandès "ha falsificat" la història fent un enfocament "afrocèntric" en l'exposició Kemet. Egipte al hip-hop, el jazz, el soul i el funk, que es pot visitar a Leiden fins al 3 de setembre.

La mostra fa servir el nom Kemet, "el país de la terra negra", que és com els antics egipcis es referien al país del Nil, i recull la influència de la cultura i sobretot de la iconografia egípcia en artistes com Miles Davis, Rihanna, Sun Ra, Lauryn Hill, Michael Jackson i, esclar, Beyoncé. "Beyoncé i Rihanna han aparegut a l'escenari o en videoclips com si fossin la reina egípcia Nefertiti, i la portada del disc I am del raper Nas el representa com al faraó Tutankamon. Eddie Murphy feia de Ramsés II al videoclip de Remember the time, de Michael Jackson, i moltes portades de discos d'Earth, Wind & Fire contenen alguna referència a Egipte (...). Aquest fenomen es remunta als anys 50, quan el músic Sun Ra va començar a combinar jazz, temes egipcis i afrofuturisme", explica el RMO en la presentació de l'exposició, el fil conductor de la qual és la civilització egípcia com a "font d'inspiració per a músics de la diàspora africana en els últims setanta anys". Les autoritats d'Egipte no hi estan d'acord, amb aquesta perspectiva, i critiquen que l'afrocentrisme dilueixi la identitat egípcia. La rèplica el director del museu neerlandès, Wim Weijland, recollida per Efe, ha sigut contundent: "És indignant que diguin que falsifiquem la història".

Tornant a la música... Si qualsevol concert aquí de Beyoncé ja té categoria d’esdeveniment, ara encara més: Barcelona, una de les úniques 14 ciutats europees incloses a la gira europea, i una de les dues del sud del continent juntament amb Marsella. De moment ja ha actuat a Estocolm (10 i 11 de maig), Brussel·les (14), Cardiff (17), Edimburg (20), Sunderland (23), París (26) i Londres (cinc concerts del 29 de maig al 4 de juny). I després de l’Estadi Olímpic Lluís Companys anirà a Marsella (11 de juny), Colònia (15), Amsterdam (17 i 18), Hamburg (21), Frankfurt (24) i Varsòvia (27 i 28 de juny). Són concerts generosos, per sobre de les dues hores i mitja, i centrats en el repertori del disc Renaissance, tot i que també inclou cançons d’altres àlbums com Formation, Crazy in love i Dangerously in love; i en els últims concerts també ha interpretat una versió de River deep, mountain high, com a homenatge a Tina Turner, que va morir el 24 de maig a Suïssa. També Coldplay va recordar Tina Tuner a Barcelona, però versionant Proud Mary.

L’actuació de Beyoncé en aquesta gira s’estructura en sis blocs que segueixen una lògica conceptual, i cadascun, amb una escenografia diferent, a l’altura de les infinites possibilitats que ofereix un xou de Beyoncé. També hi ha canvis de vestuari, amb peces de firmes com Alexander McQueen, André Courrèges, Pierre Balmain i Thierry Mugler, entre d’altres.