Bach i la força de les cantates amb Les Arts Florissants

Es conserven la meitat de les cantates que Johann Sebastian Bach va escriure al llarg de la seva vida, però el llegat és extraordinari, com ho testifiquen les contínues revisions en concert o les edicions discogràfiques dels millors especialistes en el barroc musical.

El concert de dimecres al Palau de la Música es va centrar en el període del Bach de menys de trenta anys, resident a Weimar i al servei de la seva cort. La vetllada va incloure les cantates BWV 182, BWV 61 i la intensa i dramàtica Weinen, Klagen, Sorgen, Zagen BWV 12, que prefigura el colossalisme de peces futures com la Missa en si menor o la Passió segons sant Mateu. Però Les Arts Florissants, capitanejat no pas per William Christie, director i fundador del conjunt, sinó pel tenor i director orquestral Paul Agnew, va incloure també la cantata de Telemann Nun komm, der Heiden Heiland, sobre el mateix text que serviria per a la citada BWV 61 de Bach.

La formació francesa va exhibir un so pulcre, tot i l’afinació fluctuant del primer violí a la cantata BWV 182. Els vuit solistes vocals, integrants del cor i de les parts solistes, van tenir la solvència requerida a les exigents partitures (sobretot en els passatges fugats), si bé com a solistes el nivell qualitatiu va ser més desigual. Menció especial per a tres dels instrumentistes: la flautista i fagotista Anaïs Ramage, l’oboista Neven Lesage i el violoncel·lista Félix Knecht, justament ovacionats pels passatges obligats, excel·lentment resolts.

Tot i que recordem interpretacions molt millors de Les Arts Florissants dins i fora de Barcelona, l’actuació del conjunt francès va tenir la qualitat pròpia de les vetllades barroques tan esperades pels seus acòlits. Potser va faltar el tremp, l’energia de William Christie, però el paper de Paul Agnew va assolir amb escreix els objectius del concert.

I finalment, un prec als responsables artístics del Palau de la Música: concerts com aquest estan supeditats a la força de la paraula, d’acord amb la litúrgia luterana en què s’emmarcava aquest programa. Tal com es fa en les òperes en versió de concert o en les passions i oratoris, el sobretitulat, o la impressió del text que no s’hagi de descarregar en QR, seria d’agrair i de gran ajuda.