L'audaç i provocatiu 'Cut piece' de Yoko Ono inspira una obra al Sónar

BarcelonaYoko Ono és coneguda per les seves performances participatives, com Cut piece, on el públic interactua directament amb ella. Aquesta peça és una de les obres performatives feministes més famosa de Yoko Ono, que es va estrenar el 1964 al Yamaichi Concert Hall de Kyoto. A Cut piece, Yoko Ono s'asseu a l'escenari amb un vestit. Hi roman immòbil mentre convida el públic a pujar a l'escenari i, amb unes tisores, tallar-li un tros de la roba i endur-se’l. El plantejament és audaç i provocatiu i planteja el consentiment, la vulnerabilitat i la interacció entre l'artista i el públic. Aquest enfocament interactiu pot estar relacionat amb la fusió de diferents aspectes del teatre noh i del kabuki, on l'audiència té un paper crucial en l'experiència teatral.

Tot i que el teatre noh no fomenta una interacció directa i audible del públic durant les representacions, la presència i l’atenció dels espectadors són fonamentals per a la realització de l’obra. La relació entre els actors i el públic és una connexió silenciosa i profunda, en què l'energia i la concentració del públic contribueixen a l'ambient i a l'experiència global de l'espectacle. La participació del públic en el teatre kabuki, en canvi, crea una atmosfera d'interacció i comunitat que enriqueix tant els actors com els espectadors. L’energia i el coneixement de l’obra per part del públic contribueixen a la vitalitat de l’actuació, i es destaca la importància d’aquesta forma artística. Aquestes fusions no només mantenen viva la tradició, sinó que també reforcen l'enllaç cultural i emocional entre l’audiència i els artistes. En la peça que hem compost, Yoko Ono’s suite, tot això ho hem tingut present.

Hi ha dos aspectes en la peça que estrenarem al festival Sónar el 13 de juny que fan una referència directa a Cut piece de Yoko Ono. D'una banda, he compost una peça titulada Cut piece for Yoko Ono’s suite per a dos instruments, el koto i el shakuhachi. En la partitura s’insereixen, a manera d’indicacions per als intèrprets, frases que bé podrien procedir del compositor francès Erik Satie, d’algun artista Fluxus o de la mateixa Ono, com ara: “Respira profundament quatre vegades”, “Recita interiorment un haiku en japonès”, “Compta fins a deu i pensa un desig”, “Mastega un núvol blau i amb forma d’elefant”. El tema comença fent al·lusió (a manera de citació) al conegut Give peace a chance de John Lennon i Yoko Ono; després al tema popular Sakura, sakura, amb un esperit de música fusió. La part de música electrònica i paisatge sonor que hem compost conté incrustades parts d’aquesta peça, que ha estat tallada (literalment, cut and paste), per integrar-les en diferents llocs dins del tema. De l'altra, el segon aspecte que fa referència a Cut piece és que, en l'actuació en viu (la primera de les quals es farà a Casa Àsia a Madrid properament), està previst que el públic pugui tallar una part de la vestimenta dels músics i quedar-se-la, fent honor a Ono.

La interacció amb el públic es completarà, en l'estrena al Sónar+D, fent realitat un dels projectes que, de manera més estesa, s’ha portat a terme en diferents llocs del món i que continua viu: el wish tree. Al final de la peça tothom podrà formular el seu desig a partir d’una aplicació que hem fet i que es podrà visualitzar en temps real en una gran pantalla.

Magda Polo Pujadas

Catedràtica de la Universitat de Barcelona