Les arrels mexicanes de Natalia Lafourcade

“Com a artista m’ha permès sentir-me més segura. Sentir que tinc un discurs honest i real que té a veure amb la meva gent. He conegut millor Mèxic, el meu país”. Així de transparent es mostra a l’altre costat del telèfon Natalia Lafourcade quan li pregunto sobre la mirada a les arrels que proposa el projecte Musas, un homenaje al folclore latinoamericano en manos de Los Macorinos en un parell de discos (el segon es publica avui) en què repassa la història de la música popular i tradicional de l’Amèrica Llatina. Un recorregut que també compta amb cançons noves que conviuen de manera natural amb les versions de clàssics escrits per María Grever, Simón Díaz o Margarita Lecuona. El perquè d’aquesta barreja prové d’un somni. “Durant el procés de recerca, vam fer una playlist de gairebé cent cinquanta cançons per versionar i em va venir la inspiració per compondre alguns temes nous”, diu Lafourcade. “El primer va ser Rocío de todos los campos, una cançó dedicada a una amiga que va morir ara fa tres anys. Era com la meva àvia i no podia parar de plorar després de la seva mort. Un dia em va visitar en un dels meus somnis i em va dir que li fes una cançó. Quan vaig aconseguir acabar-la, va significar un moment màgic i un senyal; és quan vaig sentir que havia d’escriure cançons noves per a aquest projecte. Rocío Sagaón era una musa per a mi, una dona bella que es dedicava a la dansa, al fang i la pintura. Una figura importantíssima a Mèxic, establerta a Veracruz”.

La cantant mexicana, que dijous vinent serà a la Sala Apolo de Barcelona amb totes les entrades venudes, té com a socis de luxe a l’aventura de Musas els guitarristes Miguel Peña i Juan Carlos Allende. Coneguts com Los Macorinos, són tota una institució a Mèxic; han col·laborat amb Juan Gabriel o Jorge Negrete i han acompanyat durant molts anys Chavela Vargas. “Els vaig conèixer quan vaig tocar amb la Chavela Vargas -explica-, són una llegenda al meu país, i la primera vegada que els vaig descobrir vaig pensar: tant de bo alguna vegada pugui fer alguna cosa amb ells. Quan va sorgir la idea d’homenatjar els meus herois i heroïnes musicals, el fet de poder comptar amb Los Macorinos donava molt de pes, esperit i màgia a les cançons. I així ha sigut”.

Dones poderoses

A Musas, Lafourcade surt de la seva zona de confort: deixa de banda el pop d’autor comercial que la va coronar com a gran guanyadora dels Grammy Latinos del 2015 -fins i tot en va guanyar un d’estatunidenc- amb el seu sisè àlbum, Hasta la raíz. És més, aquí se supera com a intèrpret provant nous registres. “Per a mi la versatilitat és important”, comenta. “De fet, si com a artista tens la possibilitat d’incomodar-te, sents que passen coses interessants. Al principi no estava còmoda cantant les cançons, m’intimidava i també em feia sentir molt exposada. Ara bé, amb el temps vaig entendre que havia de despullar l’ànima i el cor i connectar al màxim amb els temes. És el que vaig acabar fent i he après molt en el camí. Això sí, encara em queda molt per aprendre”.

Les dones tenen una presència important en l’últim disc de la mexicana. Un bon exemple és l’emocionant Desdeñosa, en què Lafourcade està acompanyada de les veus d’Omara Portuondo i d’Eugenia León. “La història de la música està plena de dones poderoses i és un plaer poder-ne ressaltar algunes a Musas ”.

+ Detalls

Natalia Lafourcade

Sala Apolo (Barcelona)

15 de febrer