Lildami: «Aquest disc és alegria, com un tio fent un 'ollie' amb l''skate'»

BarcelonaAlegria, jocs de paraules, rap d'ànima pop i rimes projectades amb cada vegada més seguretat alimenten Dummy (Halley Records, 2023), el tercer disc de Lildami, nom artístic de Damià Rodríguez (Terrassa, 1994). Tot i que no és ben bé un disc, sinó dotze cançons disponibles a les plataformes i també en el codi de descàrrega que hi ha dins d'una capsa que inclou unes fustes per muntar una maqueta. La nova música de Lildami arriba després de l'èxit del tema Supermercat i unes setmanes abans de la segona temporada del programa Eufòria, de TV3, en què repeteix com a jurat.

Feliç?

— Molt! I tranquil d'anar a l'examen amb els deures fets.

Tot el que has fet aquestes setmanes prèvies a la publicació del disc, com ara simular que et hackejaven l'Instagram abans de publicar la cançó M'és igual, ha seguit una estratègia?

— Ho faig tot sobre la marxa. Vaig anar a buscar una SIM per al telèfon i se'm va ocórrer. Com que M'és igual és un tema que parla de xarxes socials, vaig pensar "què passaria si perdés l'Instagram, que sembla que és el més preuat?"

Què és el que més et va sorprendre de la reacció de la gent?

— Doncs em va saber molt de greu perquè hi havia gent realment preocupada. I jo no faig les coses per preocupar ningú. Al contrari, vull que la gent se senti bé. En veure que hi havia gent bastant preocupada, vaig pensar que potser m'havia passat una mica. Però, per l'altra banda, the show must go on, no? La gent que em segueix ja sap com va la cosa. Abans ja havia dit que havia creat una marca de cereals, que m’havien triat per a una pel·lícula de Netflix, que amb el primer disc m'havia escrit Puigdemont... I la gent s'ho va creure. Com quan vaig dir que m'havia denunciat la Generalitat...

Aquesta em va passar per alt.

— Va ser als Premis Enderrock; em vaig fer una foto amb Quim Torra que tenia un filtre d’Instagram, i la següent publicació que vaig posar va ser un mail falsejant el de la Generalitat dient que esborrés la foto, que havien engegat accions legals... Aprendre Photoshop a la universitat m’ha servit per al 90% de la meva carrera. Però, fora conyes, són bromes que faig per entretenir una mica la gent.

La cançó Supermercat té 1,2 milions de visualitzacions a YouTube i 1,4 milions d’escoltes a Spotify. Això et carrega de responsabilitat?

— No, al contrari. És guai, que hagi funcionat tant. Però a l’hora de fer el disc no m’he plantejat fer un disc amb dotze Supermercats.

Què significa tenir més audiència a Spotify que a YouTube?

— Aquí el més significatiu és que hagi crescut tant a YouTube, perquè normalment tinc el doble d’audiència a Spotify; és a dir, si un tema fa 100.000 a YouTube, a Spotify en fa 200.000. Però amb Supermercat a YouTube he tingut més audiència del que normalment tinc. Pensa que els videoclips normalment no funcionen tant, si no fas una cosa espectacular.

Has tingut la temptació de reduir els temes i les melodies per entrar més a TikTok?

— Si t'hi fixes, fa uns anys parlàvem de temes de 3,20 minuts, i ara 3 minuts... quina tabarra! Sembla que els temes hagin de ser d'un minut i mig. Però no he fet res pensant en TikTok. És un error fer música pensant en un públic concret o en una aplicació concreta. Ara s'estan fent les mescles de discos pensant en TikTok, amb poc greu perquè tinguin molt mig i molt agut i que quan ho escoltis a TikTok sembli que sona més fort. Però després t'escoltes un disc seguit mesclat així i et fan mal les orelles. Quan tinc el tema acabat sí que pot passar que hi vegi que puc fer un tall de 15 segons que funcioni a TikTok, però és a toro passat.

Tens més confiança en tu mateix com a cantant, ara?

— Em valoro més, sí.

El Lildami de fa tres anys no podria haver fet una cançó com la bachataSi no estàs amb mi.

— He agafat experiència, he fet hores d'estudi i de bolos. Crec que canto millor i arribo a tons als quals abans no arribava.

Si un disc és un l'estat d'ànim, Dummy és...

— Alegria. És com un tio fent un ollie amb l'skate. És moviment, alegria, ganes de passar-s'ho bé i d'experimentar. Alegria.

Tot i que el contingut de Si no estàs amb mi no és precisament alegre. És una cançó de despit.

— Però estic superenamorat. Amb aquesta cançó passa que estàvem a l'estudi amb l'Àlex [Pérez] i el Sr. Chen, i els vaig dir de fer una bachateta. Així que l’Àlex agafa la guitarra i comencem a maquinar. Fem una línia de veus, surt una melodia i no sé qui va dir: "Si no estàs amb mi, amb qui estàs?" I va ser com: entesos, hem d'enfocar tot el tema en això. Hem de parlar d'això. Va ser com una inspiració divina.

Comences el disc dient que només confies en la teva sang i en els col·legues. És a dir, la família i els amics és el més important.

— Els de debò, sí. Hi ha gent que li deixaries les claus de casa teva i te n'aniries un cap de setmana. Després hi ha amics que no els deixaries les claus, perquè si ho fas t’acabes trobant la tele al Cash Converters.

El disc també té un tema, Talldami, que és molt de hip-hop clàssic...

— A mi em recorda molt el tipus de producció del disc The college dropout (2004) de Kanye West. Òbviament, el Sr. Chen, que és un dels millors productors del país, està molt influenciat per Kanye. Penso que és el Kanye West català.

M'expliques de què va la cançó 4 gats, que diria que és la més reivindicativa que has fet mai?

— No està ambientada en cap època, la pots posar a qualsevol moment històric. Parla d’un president, un alcalde, un bisbe, un senyor feudal... i el poble. Els meus versos són com els d’un observador internacional. Des de fora veiem que hi ha una penya caminant al ritme de la música i dient que volen una vida digna. La tornada, que canta el Triquell, es divideix en dos. La primera part és el senyor aquest contestant "què vol aquesta gent, si no eren ni quatre gats", perquè és una persona que està tan alienada de la realitat social que l'envolta que les demandes de la gent no sap ni per què venen. I al final hi ha la resposta del poble dient-li que ja no es deixen trepitjar, que ja no són els seus titelles i que li tallaran el cap.

"Som la gent a qui has fet mal".

— Sí. M'agrada perquè et convida a pensar i a veure que és una situació que s'ha repetit al llarg de la història. Podria ser un senyor feudal contra el poble, una monarquia contra el poble, un president dictatorial contra el poble, un empresari contra els treballadors.

Aquesta cançó és la que produeix l'Arnau Vallvé, el bateria dels Manel, oi?

— Correcte. L'Arnau produeix molt bé. Abans del Triquell ja l'havia vist produir al Boye, que també m’agrada. No recordo com ens vam conèixer, però un dia vam parlar d'anar a l'estudi a veure què passava i va sortir això.

Del Triquell ja en parlaves molt bé al programa Eufòria.

— Hi tenim molt bon feeling.

Hi tornes ara, a Eufòria?

— Sí, el 10 de març comencem.

Preparat per a la nova superexposició mediàtica?

— Sí. Que sigui el que Déu vulgui. A més, m'ho vaig passar superbé l'any passat. Si aquest any m'ho passo la meitat de bé serà increïble. Vaig poder fer la meva sense que ningú em digués ni el que havia de dir. La consigna des de direcció del programa va ser: Dami, sigues tu mateix. Em van respectar molt.

Amb qui t’agradaria fer una col·laboració?

— Mira, m'agradaria fer un tema amb la Mushkaa, amb la Maria Arnal, amb els Figa Flawas... Estic bastant obert a fer coses, la veritat.

A la Mushkaa, la germana de la Bad Gyal, la vas programar l'any passat al Festival Maleducats.

— Correcte. La porto seguint des de fa molt temps. Crec que té un potencial increïble.

També vas programar Bizarrap i Quevedo.

— I just la setmana abans del festival van treure el tema junts [Quédate]. Al final, però, Quevedo no va venir per problemes de salut.

Com expliques l'èxit de Quevedo?

— És boníssim. Em va saltar el radar, de pensar que m'agradaria portar-lo al festival, amb Ahora y siempre, que és un dels primers temes que el van catapultar, quan tenia 30.000 visites. No estic dient que jo sigui un visionari, més visionari és ell, que és el que ho ha aconseguit. Però d'un dia per l'altre ja tenia 5 milions de visites, aquest tema. Connecta molt bé amb la generació de gent jove, té els codis correctes i el delivery de la rima és excepcional.

La teva ambició inclou fer un concert al Palau Sant Jordi?

— Uf, crec que queda molt lluny. Tant de bo et pogués dir que sí, que tinc aquesta ambició, però... Saps què passa? Per una banda, penso "és impossible que un pibe fent rap en català o pop o música aquàtica, digues-li com vulguis, pugui fer un Palau Sant Jordi". Però després també penso "és que fa cinc anys si m'arribes a dir que un tio cantant rap en català sonaria a la ràdio i que estarà en un programa de televisió en prime time..." L'ambició i les ganes hi són. Tot el que volia, tots els checks ja els tinc fets. Ara el que vingui és de gratis. I portem moltes coses de gratis, ja.