Pau Debon (Antònia Font): "Seria un error plantejar-nos si fem un altre disc o si fem una altra gira"

El grup mallorquí tancarà la gira a Madrid, París i Barcelona

7 min

El grup Antònia Font al Festival Cruïlla 2023. Pere Virgili

BarcelonaNo és Reus-París-Londres, però s'hi acosta. El grup Antònia Font tancarà l'any que ve la gira de teatres amb tres concerts a Madrid, París i Barcelona. Concretament, a la sala Riviera el 2 de febrer, a la Maroquinerie el 16 de febrer i al Teatre del Liceu el 24 febrer, respectivament. El local madrileny té un aforament de 2.500 persones; el de París, de gairebé 500; i el Liceu, de més de dos mil. Les entrades per a aquestes tres actuacions es posaran a la venda l'1 d'octubre a la web d'Antònia Font. Abans d'aquest comiat de gira, la banda mallorquina farà concerts durant aquesta tardor a Mataró, Andorra, Amposta, Sant Cugat del Vallès, Terrassa, Alcoi, Esparreguera, Manacor, Viladecans, Valls i Girona.

Antònia Font van construir una carrera molt brillant entre 1997 i 2013. Aleshores van plegar veles, però el 2021, vuit anys després de la dissolució del grup, van anunciar un retorn que va incloure la publicació d'un disc, Un minut estroboscòpica, i concerts en festivals com el Primavera Sound i recintes com el Palau Sant Jordi. En aquests tres anys han fet gires de festivals i teatres; tot plegat, més de seixanta concerts que han aplegat 181.500 persones: 109.000 en dotze actuacions en festivals i grans recintes, i 72.000, de moment, en la que han fet per teatres el 2024.

De tot plegat en parla Pau Debon amb l'ARA a l'Hotel Barceló Sants, a sobre de l'estació de trens.

Hi has estat mai, a París?

— Sí, de viatge romàntic, com tothom. Fa molts anys.

En el vídeo en què anuncieu els concerts hi ha apareix una dona...

— La mare del Joan [Roca]...

... que diu que no us entendran a París!

— És una persona autèntica. Ja es veu. Ella és així. Estàvem gravant a casa d'en Joan i va aparèixer; va ser superespontani. En Joan la va dur a Barcelona a veure els dos concerts al Palau de la Música. Deu tenir prop de 90 anys i ja només agafar un vol i anar a Barcelona, ja és una fita... Imagina't passar-se dos dies allà, tota sola al Palau de la Música buit mentre fèiem proves... Però va ser molt guapo.

A París no la dureu?

— No ho sé, ja veurem.

Com va sorgir la idea d'aquest triplet Madrid-París- Barcelona per coronar la gira?

— Sabíem que si sortia alguna cosa aniríem a Madrid, perquè sempre que hi hem tocat han estat concerts molt guapos. Hi ha gent de Madrid i de la península que li agrada el grup, i que li agrada que anem a Madrid. A París va ser en Bernat [Muntaner, el mànager] que mos va dir: «He estat mirant i potser ens surt un concert a París». I en Joan Miquel [Oliver] no hi ha anat mai, a París.

La resta sí?

— Jo crec que sí. Però en Joan Miquel no. Sí que n'ha escrit molt, de París, però crec que no hi ha anat per por de perdre aquesta visió idealitzada que en té. Però crec que és un moment adequat per anar-hi.

Vau tornar als escenaris el 2002, Heu notat molts canvis en món de la música en directe?

— Ha canviat molt, perquè la manera de fer música i la tecnologia han canviat molt. Nosaltres venim d'un món molt diferent, més analògic. Potser perquè no en sabem més, o perquè ens sentim a gust així, hem continuat treballant de la mateixa manera tradicional de sempre. Nosaltres sortim cinc damunt de l’escenari, i el que sona som nosaltres cinc. Ara la majoria de grups duen sampler darrere; tots aquests subgreus que tenen tots els concerts, tan forts, i tantes coses, tot això és música pregravada, que està molt bé, eh? No ho critico. És música es faci com es faci. Però sí que veiem aquesta diferència. Avui dia hi ha molta tecnologia perquè soni fort, potent i afinat. Nosaltres no hi hem entrat, no perquè no hi volguéssim entrar, sinó perquè sabem fer feina d'aquesta manera. Ens agrada que la gent vegi cinc persones tocant un instrument, que si desafino, doncs desafino, que soc humà. Això crec que et dona un punt de terrenal que Antònia Font ha tingut tota la vida, i l'ha de continuar tenint.

Quin és el millor record que tens d’aquesta segona etapa? I cap de desagradable?

— De bons n'hi ha hagut molts, perquè ens han passat coses molt xules i molt agradables. El primer concert al Primavera Sound, perquè va ser el primer, va ser brutal. El segon, perquè va ser a Mallorca, a Inca, després de la covid, i va venir tot Mallorca; un concert així no ho sé si el tindrem mai més, i molts mallorquins que ens trobem ens ho diuen, que tenen un gran record d’aquell concert. Tocar al Palau Sant Jordi també és una fita, tot i que és veritat que el so al Sant Jordi no va ser adequat, però el vam omplir i és una fita guapa. I aquesta gira de teatres és on nosaltres ens sentim més còmodes, perquè s'aprecia la feina de producció i de composició.

Durant els vuit anys que no va existir Antònia Font, et vas dedicar a altres coses. La nova etapa del grup com ha afectat aquella vida que tenies?

— Hem intentat que no hi afectés. Evidentment, condiciona, però dins uns marges. Tornar amb 10 concerts de gran format responien a això, a voler compaginar el grup amb la vida que dúiem. I quan vam plantejar la gira de teatres, vam dir: si ho podem compaginar, endavant. Ara, aquí ve el nostre drama: un altre any com aquest, dos de seguits, ho veig molt complicat compaginar-ho familiarment i laboralment.

Com ha canviat la visió que els fills dels components del grup tenen d'Antònia Font, ara que us han pogut veure en directe?

— No t’ho sé dir. Són petits, els meus: tenen 10 i 12 anys.

Ells no t'havien vist dalt d’un escenari fins al 2022.

— Mai, mai, mai. Havien vist vídeos i prou. Això els passa amb 5 anys i no entenen de res; els agrada, però no saben la magnitud que té això. Ara comencen a veure la magnitud. Amb 10 anys ja comences a dir, ostres, què passa? Hem intentat dur-ho el més natural i humà possible. És difícil, però... En els deu concerts grans, pràcticament han vingut a tots; estaven darrere l'escenari i han fet molta pinya entre ells. Hi ha hagut bona química entre nosaltres i entre els nostres fills, que pràcticament no es coneixien; jo llevat dels del meu germà, però els altres no havíem passat temps junts. I en els concerts els ho passaven pipa. El meu fill gran enguany ha començat l'institut i a veure les coses d'una altra manera, i crec que ja es planteja coses. A més, nosaltres vivíem en un poble i ell se'n va a Palma, a un institut gran, amb altra gent. I per molt que nosaltres fugim el màxim d'això, al final ell és fill de Pau Debon i li fas saber. Però, bé, de moment estic content perquè crec que no els ha afectat d'una manera molt gran.

Després del concert al Liceu què passarà amb Antònia Font? Hi haurà més cançons, més gires?

— Estem en una etapa en què Antònia Font és una part més de la nostra vida, no com abans, que era tota la vida: no teníem fills, no teníem altres feines i la nostra vida era Antònia Font. Abans et marcaves objectius a un any o dos anys vista, i ara això no passa. Podríem, eh? De fet, ha sortit el tema. Però tots coincidim que seria un error plantejar-nos si fem un altre disc o si fem una altra gira. Poden passar moltes coses. Ara estem superbé. Si m’ho fas dir ara et diria: "Hòstia, quedem i tornem a fer una gira, que ja ho veurem com ens organitzem". Estem en un moment molt dolç, però podria ser que es trenqués aquesta màgia que tenim ara si tornem a entrar en una roda d'estar obligats a fer. Aquesta obligació de fer que teníem abans moltes vegades és contraproduent per a un projecte artístic.

En aquesta etapa has pogut col·laborar amb artistes com la Maria Jaume, que era una nena quan Antònia Font ho vau deixar. I a més a més, la col·laboració és en una cançó, Hoteles, sol y playa, d’un disc tocat per l’angoixa de turistificació, que és un tema central en molts artistes mallorquins d’ara.

— Sí, és la realitat. Ens passa a Antònia Font i a la majoria d’artistes. Antònia Font és un reflex de la societat mallorquina. Xerraven de Mallorques idíl·liques fa trenta anys, i ara xerrem de massificació turística i d'una situació insostenible. Evidentment, altra gent també hi xerra.

M'agradaria ser una persona totalment desconeguda. No estic còmode, anant pel carrer i que em coneguin; no m'agrada ”

Pau Debon, cantant d'Antònia Font

És un context que us uneix amb la Maria Jaume.

— Sí. Ella em va dir que tenia aquesta cançó i que pensava en mi. Suposo que pel tema, però també perquè no és una cançó tan electrònica com les altres del disc. És més pop i suposo que va pensar que em venia bé. I la veritat és que m'agrada molt. És molt autèntica, la Maria. M'agrada molt el seu projecte, és un molt personal, molt ben fet, molt ben pensat. No respon a moltes modes, i això és molt interessant. Ara ha canviat un poc l'estil, i l’ha encertat perquè és real. Com nosaltres, fa el que li agrada i el que li surt, i si agrada val, i si no, no. Sobre això de les col·laboracions, me’n demanen moltes, cada setmana hi ha una petició. La part negativa de cantar amb un grup com Antònia Font és el poc anonimat que tens. M'agradaria ser una persona totalment desconeguda. No estic còmode, anant pel carrer i que em coneguin; no m'agrada. És una conseqüència que he de patir, que l’assumeixo perfectament, però no m'agrada. És una cosa que esborraria de la meva vida.