MÚSICA
Música03/05/2018

Àlex Torío o com fer rock a partir de novel·les

El músic ha enllestit ‘The neglected garden’, la segona part de la seva triologia dedicada a musicar obres de narrativa, aquesta vegada basada en ‘Sota el volcà’, de Malcolm Lowry

Xavi Sánchez Pons
i Xavi Sánchez Pons

Un músic fora de les modes. Així és com es podria descriure la figura d’Àlex Torío, un corredor de fons del rock d’autor que fa cinc anys va iniciar una etapa amb Ghosts of Comala. Un treball que es fixava en una novel·la de Juan Rulfo. “Molts artistes han convertit poemes literaris en cançons, i jo el que vull fer és musicar prosa”, explica. “Tot va començar amb el disc que vaig dedicar a Pedro Páramo, un llibre al qual em sentia molt proper. I és quan se’m va acudir la idea de fer una trilogia de musicar novel·les”. La segona part d’aquesta trilogia és The neglected garden, un treball que va publicar al novembre però que tot just ara comença a promocionar i que presentarà al juny a Barcelona.

The neglected garden converteix en cançons els dotze capítols de Sota el volcà, un dels dos llibres que va escriure Malcolm Lowry i una de les novel·les anglosaxones més ben valorades de la història. L’argument gira al voltant d’un cònsol britànic alcohòlic i desencantat i està ambientada en una petita població de Mèxic. John Huston la va portar al cinema el 1984 amb un inoblidable Albert Finney com a protagonista. “Els temes principals de Sota el volcà són l’autodestrucció, la incapacitat d’expressar sentiments i també una mica d’història de redempció”, comenta Torío. “El que m’agrada del llibre i de la pel·lícula és que són només tres persones amb molts sentiments. I hi ha un estudi psicològic de cadascun molt potent. El que intento fer és interpretar lliurement les emocions dels personatges. Les dotze cançons estan cantades per algun d’aquests tres protagonistes, i intento furgar en els sentiments profunds i també imaginar tot el que no s’explica o només s’intueix dels personatges”.

Cargando
No hay anuncios

Torío, que es guanya la vida donant classes de matemàtiques a adolescents de 16 a 18 anys -“Una feina que em permet fer la música que em doni la gana”, diu-, va llegir la novel·la quan tenia 21 anys i la connexió va ser immediata. “Em sento proper a la idea que de vegades costa molt transmetre el que sents. I m’agrada molt estar sol. Per això m’identifico amb el protagonista”, comenta. “Sempre he anat sol a tot arreu. M’agrada estar sol als bars, als restaurants... En una de les fotos interiors del meu primer disc, publicat el 2002, surto en un sofà llegint Sota el volcà ”. El miracle de The neglected garden és que, a diferència del llibre i de la pel·lícula de Huston, no és un pou emocional sense fons: aquí hi ha una mica de llum i se celebra la vida. “Potser és que em quedo amb la part maca dels sentiments de cadascú. La meva idea és fer música que sigui divertida i profunda alhora. Ara bé, sé que això no aconsegueixo transmetre-ho a gaire gent”.

L’obra oculta

Cargando
No hay anuncios

Àlex Torío afirma tot rient que el seu futur no passa per “fer un disc sobre el Mein Kampf ”, sinó per acabar la trilogia amb “un àlbum basat en l’estructura i en algunes imatges de textos de T.S. Eliot” i continuar regravant un munt de discos que no han sortit mai a la llum. “He publicat sis discos oficials i públics, però tinc una obra privada molt gran: he enregistrat més de quaranta referències. La majoria a l’estudi professional que tinc al garatge de casa. Per exemple, en tinc un de música electrònica. El vaig fer el 1997. El que passa és que està molt mal gravat. L’he refet diverses vegades però no em queda bé. Necessito que algú m’ajudi amb els sintetitzadors”.