Els 600 millors discos llatinoamericans de la història
La llista l'encapçala 'Siembra', de Willie Colón & Rubén Blades, el disc de 'Pedro Navaja' i 'Plástico'
BarcelonaVa començar amb una crida a Twitter l'abril del 2021. Jorge Cárcamo i Cristofer Rodríguez van demanar quins eren "els discos essencials per a la història d'Amèrica Llatina". Una primera llista de 100 discos va anar creixent fins a arribar a una més àmplia de 600. A més d'un marc temporal (1920-2020), el grup impulsor de la llista, format per mitja dotzena de persones, va fixar un criteri geogràfic: "llatinoamericà entès des d'una perspectiva descolonial, sense considerar Europa". Per això no hi ha artistes espanyols ni portuguesos (no hi busquin ni Amália Rodrigues, ni Madredeus, ni Joaquín Sabina, ni Joan Manuel Serrat ni Rosalía). La geografia de la llista va des de Mèxic fins a Xile, incloent-hi el Brasil i les illes del Carib, però també "les zones hispanes dels Estats Units".
El número 1 és per a Siembra (1978), l'obra mestra de Willie Colón & Rubén Blades que va revolucionar la salsa. "No només va marcar un abans i un després en el gènere per la fusió innovadora de ritmes, sinó també per la profunditat de les lletres, que abordaven temes socials i polítics amb una franquesa i una audàcia poc vistes en la música de ball", constata la ressenya signada per José Luis Mercado. És el disc de cançons com Pedro Navaja i Plástico. Willie Colón i Rubén Blades són dos dels artistes més representats a la llista: el trombonista del Bronx hi apareix sis vegades, també compartint protagonisme amb Héctor Lavoe. Del cantant panameny n'hi ha quatre discos.
En el número 2 hi ha Las últimas composicionesde Violeta Parra (1966), un àlbum que es va publicar tres mesos després de la mort de la cantautora xilena. "És un estendard de la música llatinoamericana i mundial. Si aquest disc no existís, a la música llatinoamericana li faltaria una baula fonamental d'una artista clau en la història del segle XX", escriu Jorge Cárcamo.
La tercera posició és per a Re (1994), del grup mexicà Café Tacvba, segons Felipe Figueroa, "el disc més representatiu del rock llatinoamericà" perquè va marcar un camí amb la "incorporació de sonoritats autòctones, del folklore i de la música popular". La música cubana entra en escena en el número 4 amb "Al final de este viaje…" (1978), de Silvio Rodríguez, i la brasilera en el 5 amb Construção (1971), de Chico Buarque. Els deu primers llocs de la llista els completen: Clics modernos (1983), de l'argentí Charly García; Chega de saudade (1959), del brasiler João Gilberto; Son con guaguancó (1966), de la cubana Celia Cruz; Juan Gabriel en el Palacio de Bellas Artes (1990), del mexicà Juan Gabriel, i Dónde están los ladrones? (1998), de la colombiana Shakira.
Els dos primers discos del segle XXI que hi apareixen són Hasta la raíz (2015), de la mexicana Natalia Lafourcade, en el 14è lloc, i El Abayarde (2002), del porto-riqueny Tego Calderón, en el 15è, que és també el primer àlbum de reggaeton i rap. El següent disc de reggaeton a la llista és Barrio fino (2004), del porto-riqueny Daddy Yankee, en la 31a posició. Pel que fa als àlbums amb enregistraments més antics, destaquen una antologia de l'argentí Carlos Gardel que inclou canons de 1926, el recopilatori 1926-1948, del Sexteto Habanero, i Rumba and conga album, volume 1 (1937), de Lecuona Cuban Boys & Orquesta Antobal.
Entre els 600 millors discos llatinoamericans de la història n'hi ha de grups i artistes com Arca, Susana Baca, Calle 13, Jorge Drexler, Los Fabulosos Cadillacs, José Feliciano, Juan Luis Guerra, Irakere, Víctor Jara, Los Lobos, Carmen Miranda, Orishas, Fito Páez, Pimpinela, Elis Regina, Los Saicos, Compay Segundo, Soda Stereo, Los Tigres del Norte, Chavela Vargas, Caetano Veloso i Andrés Calamaro, de qui han triat Alta suciedad (1997) però no Honestidad brutal (1999). La llista la tanca Alcachofa (2003), el disc de tecno-house del xilè Ricardo Villalobos.
La llista completa dels 600 millors discos de Llatinoamèrica (1920-2022) es pot consultar en aquest enllaç. Cada disc té la corresponent ressenya.
Els 25 primers discos de la llista dels 600 millors discos de Llatinoamèrica (1920-2022)
- Siembra (1978), de Willie Colón & Rubén Blades
- Las últimas composiciones de Violeta Parra (1966), de Violeta Parra
- Re (1994), de Café Tacvba
- "Al final de este viaje…" (1978), de Silvio Rodríguez
- Construção (1971), de Chico Buarque
- Clics modernos (1983), de Charly García
- Chega de saudade (1959), de João Gilberto
- Son con guaguancó (1966), Celia Cruz
- Juan Gabriel en el Palacio de Bellas Artes (1990), de Juan Gabriel
- Dónde están los ladrones? (1998), de Shakira
- Buena Vista Social Club (1997), de Buena Vista Social Club
- Mercedes Sosa en Argentina (1982), de Mercedes Sosa
- Buscando América (1984), de Rubén Blades y Seis del Solar
- Hasta la raíz (2015), de Natalia Lafourcade
- El Abayarde (2002), de Tego Calderón
- Adiós Nonino (1969), d'Astor Piazzolla y su Quinteto
- Nuevo Ritmo…! (1966), de Los Corraleros de Majagual
- Amor prohibido (1994), de Selena
- Ojalá que llueva café (1989), de Juan Luis Guerra y 4.40
- Tarimba negra (1978), de Chabuca Granda
- Canción animal (1990), de Soda Stereo
- Acabou chorare (1972), de Novos Baianos
- Alturas de Machu Picchu (1981), de Los Jaivas
- Amor (1964), d'Eydie Gormé & The Trio Los Panchos
- Rosa (1958), d'Agustín Lara