10 espectacles recomanats de la Fira Mediterrània de Manresa 2022

BarcelonaLa Fira Mediterrània de Manresa recupera totes les sensacions prepandèmiques en la 25a edició, que se celebra del 6 al 9 d'octubre. A més de la part professional, la programació artística inclou 71 propostes, de les quals 51 són estrenes. 38 són de música (54%) i 33 d’arts escèniques (46%), tot i que sovint es tracta d'espectacles transversals, sobretot quan combinen dansa i música. El carrer serà el gran protagonista de la inauguració i la cloenda d'una edició curulla d'estrenes i de presentacions discogràfiques.

Una companyia de circ avesada a les acrobàcies aèries, una colla castellera i una llegenda per a l'espectacular inauguració de la Fira Mediterrània a la plaça Major de Manresa. Deborah Cobos Triano i Jordi Serra, la Cia Voël, compten amb la funambulista Mariona Moya, l’escala aèria de Griselda Juncà, el quadre aeri de Josefina Castro i Daniel Ortiz i els castellers dels Tirallongues per reinterpretar en clau de circ la llegenda del pou de la gallina, segons la qual el 1602 sant Ignasi va fer ressuscitar una gallina que s'havia ofegat en un pou de Manresa. L'espectacle forma part de Reditus, un projecte de circ que s'inspira en les llegendes i la cultura d'arrel amb una mirada contemporània. És a dir, totalment adient amb l'esperit de la Fira Mediterrània.

La Fira Mediterrània fa una gran feina d'acompanyament de projectes artístics, pràcticament des que comencen. A més a més, integra amb naturalitat llenguatges musicals contemporanis que remenen diferents tradicions. No és estrany, doncs, que Cocanha, Tarta Relena i Los Sara Fontán siguin reincidents a Manresa. Aquest any fins i tot treballen plegats en un projecte coordinat per Edi Pou que aborda el món del tèxtil des dels cants de treball, el so de les fàbriques i les converses amb treballadores i extreballadores. I transformant "patrons de confecció en partitures". Si mai els heu vist per separat, entendreu per què és tan engrescadora la possibilitat de veure'ls junts.

El director de la Fira, Jordi Fosas, entén les arts escèniques sense reduccionisme. Per això és tan estimulant una programació sempre oberta a propostes inesperades, com ara la col·laboració del bailaor sevillà Israel Galván amb el cor de veus blanques de l'Escolania de Montserrat. Tot plegat al voltant del tradicional baile de los seises a la catedral de Sevilla.

L'experiència de remenar el cançoner de Jaume Arnella amb esperit punk ha sigut prou profitosa per a Fetus. Ara el trio empordanès s'inspira en històries i revoltes (El rebombori del pa) per bastit tot un disc, La serra dels perduts (BankRobber), produït per Joan Colomo i amb col·laboracions de Carles Belda (acordió diatònic), Ricard Ros (sac de gemecs, whistles) i Guillem Caballero (teclats). La Taverna de la Fira és el lloc adient per presentar-lo.

Arnau Obiols és un dels imprescindibles l'experimentació amb les músiques d'arrel. Aquesta vegada el músic de la Seu d'Urgell ha buscat la complicitat de l'Esbart Ciutat Comtal per, aprofitant el centenari de l’Obra del Cançoner Popular, muntar Solc, un espectacle de dansa i música per honorar aquelles missions de recerca patrimonial engegades pel musicòleg Francesc Pujol el 1922. Érem el que cantàvem i ballàvem, com ara som el que cantem i ballem.

"No puc concebre la música sense el ball", diu el contrabaixista Marcel Caselles. Lògicament, hi ha música i ball a Saumell - Ventura. Viatge d'anada i tornada, un espectacle compartit amb els ballarins de la Factoria Mascaró i el pianista Garazi Goñi. A l'escenari dialogaran les músiques del cubà Manuel Saumell, pare de l'havanera moderna i nom fonamental en la independència de Cuba, i de Pep Ventura, el gran reformador de la cobla i la sardana.

La música electrònica ja fa temps que és present a la Fira Mediterrània. Per això no és estrany trobar-hi propostes com la de l'osonenca Ikram Bouloum, que també forma part de la direcció artística del Festival BAM de Barcelona. A l'EP Ha-bb5 (So Urgent, 2021) va construir un alter ego a través del qual mostra el conflicte cultural relacionant sonoritats del Magrib amb la música electrònica. El seu “imaginari de la diàspora” combina l’amazic, la seva llengua materna, amb el català i l’anglès.

El trio Marala estrena a Manresa les cançons del disc Jota de morir (Propaganda pel Fet, 2022), segon capítol d'una aventura que actualitza cants tradicionals, ara amb producció de Jordi Casadesús i Pau Vallvé. En aquesta ocasió, Selma Bruna, Clara Fiol i Sandra Monfort aborden temàtiques relacionades amb la mort des d'una perspectiva feminista i amb resultats molt engrescadors.

La Fira Mediterrània és proactiva quan toca impulsar coproduccions. En aquest cas l'aliança és amb l'(A)phònica, Càntut, el Teatre Auditori de Granollers i el Museu de la Vida Rural. La feina conjunta permet tirar endavant Les eines, un projecte que celebra el centenari de l’Obra del Cançoner Popular i en què participen el Cor Jove de la Unió i Marcel Bagés i David Soler: la polifonia d'uns i l'experimentació a càrrec dels dos bruixots sonors.

Una altra coproducció és La balada de Solé i Sugranyes, l'òpera de butxaca de Jaume Aiats, que es va estrenar el 30 de setembre a L'Atlàntida de Vic i que a Manresa es presentarà al Teatre Conservatori, dissabte a les 17.30 h.

La Fira Mediterrània 2022 es tancarà diumenge amb Dendu (Equilibri), l'espectacle de dansa vertical d’Harrobi amb el so de la txalaparta d’Oreka Tx. Un equilibri físic i també simbòlic (entre la natura i la ciutat, entre la tradició i la contemporaneïtat) que es desplegarà diumenge a la plaça de la Música. També n'hi haurà una sessió dissabte, però en versió reduïda de 25 minuts.