Un viatge a 12 dels museus més importants del món… sense sortir de casa

BarcelonaHi va haver un temps, no gaire llunyà, en què només una minoria podia visitar els museus del món. Això és història, perquè els canvis econòmics i l'arribada del turisme de masses han democratitzat els viatges. Però els últims anys un nou factor s'ha vingut a sumar a aquest moviment de difusió de les grans institucions artístiques del món: internet. Els museus han reaccionat amb una mica de retard, però finalment han deixat enrere una certa desconfiança i cada vegada més exploten les possibilitats de difusió que ofereix la xarxa.

Si fa només uns anys les pàgines web dels museus del món es limitaven a donar informació pràctica als visitants i a oferir un més o menys breu sumari de les col·leccions, en l'actualitat els llocs web de moltes institucions ofereixen un ampli ventall de possibilitats, des d'estudiar cursos 'online' fins a fer compres en les botigues, passant per conèixer a fons les obres d'art que acullen. Molts ofereixen visites filmades en 360 graus. No és en absolut comparable a ser-hi en persona, és cert; res no pot igualar l'experiència de situar-se a pocs centímetres d'una obra mestra. Però, acceptant aquest fet, els llocs web permeten conèixer els museus sense sortir de casa i ofereixen un avantatge indiscutible: caminar per les seves sales sense les molèsties que generen unes masses que, malauradament, fan impossible gaudir d'una visita al British Museum, el Louvre, els museus del Vaticà...

El Louvre, obra a obra

Si ets un estudiant i necessites informació sobre alguna obra d'art sempre pots recórrer a Google. Però si aquesta obra forma part de les col·leccions del Louvre estàs d'enhorabona, perquè el museu posa a disposició del públic un volum d'informació molt notable. Si busquem una obra determinada —com la inevitable 'Gioconda'— tindrem accés a un sumari amb les dades més destacades de la peça i, cosa gens habitual, una bibliografia selecta. Una autèntica joia per als que necessiten fer un treball de curs.

Orsay, les grans històries rere les frases dels artistes

Prenent com a fil conductor cites que podrien semblar anecdòtiques de Manet, Cézanne, Gauguin i Van Gogh, el museu d'Orsay proposa una visió original d'alguns dels grans creadors de l'art modern. De forma clara i lúdica, una sèrie de vídeos ubiquen aquests grans mestres de la pintura europea i les seves contribucions a la història de l'art universal. Només una de les possibilitats interactives de la web del museu parisenc, visita ineludible per als amants dels impressionistes.

Tate, estudiar art per internet

Són cursos breus, pensats per a persones amb pocs coneixements d'art. Però resulten interessants i estan ben explicats, i incorporen el tradicional 'savoir faire' dels anglesos a l'hora d'unir divulgació i entreteniment. Artistes, comissaris, crítics i escriptors expliquen diferents aspectes relacionats amb l'art en la web de la Tate. Des del paper de la dona en la història de l'art fins a la relació entre l'art i el cinema o la literatura… el museu ofereix una sèrie de cursos gratuïts, configurats a partir de breus clips.

British Museum, el món per a petits exploradors

Si no tenen un nivell adequat d'anglès no ho podran fer sols, però amb la supervisió d'un adult el British Museum demostra l'esforç de moltes institucions per superar barreres i obrir-se a tots els públics. Sembla que un museu com el British, amb milions d'obres d'art, artefactes i documents de cultures llunyanes, hauria de ser un territori aliè per als nens. Per demostrar que això no és així ha creat un apartat a la seva web amb tota mena d'activitats lúdiques i pedagògiques pensades per als més petits. Dibuixar un buda, fer menjars d'altres cultures o explorar el món són algunes de les activitats disponibles.

La National Gallery, sense multituds

Té una impressionant col·lecció de pintures, amb algunes de les obres mestres més importants de tots els temps, des d''Els ambaixadors' de Holbein fins a la 'Verge de les Roques' de Leonardo; està situada en ple centre de Londres, la ciutat més visitada del món (18,7 milions de persones l'any 2014); i l'entrada és gratuïta. Amb aquests ingredients, no resulta estrany que les sales de la National Gallery acostumin a estar plenes. Per als amants de les experiències més plàcides, el museu ofereix una visita virtual molt interessant. Només cal triar la sala i començar la visita. En el cas que vulguem veure una pintura amb més detall, hi podem clicar a sobre i veure tota la informació corresponent. Fins i tot podem enviar una postal a algú. Divertit, educatiu… i agradablement buit (excepte per als amants de les multituds).

Les obres mestres dels Uffizi, a un clic

Florència, una de les ciutats més extraordinàries del món, ha sucumbit també a la dictadura del turisme de masses, que ha omplert els seus carrers de grups de turistes seguint guies amb un paraigua a la mà. Com que moltes de les persones que entren als Uffizi tenen poca estona —o poques ganes—, la institució proposa un itinerari que, en només una hora i trenta minuts, permet conèixer les principals obres mestres de la galeria, que és tant com dir les principals obres mestres del Renaixement. Un itinerari que es pot fer 'online' amb una vista de 360 graus i informació de les obres més significatives. No és cap meravella. En un país amb més patrimoni que recursos o voluntat, els museus italians s'han quedat aturats en el temps. Amb tot, aquesta és una eina per fer-se una idea de la importància dels Uffizi, i gaudir d'algunes de les obres més exquisides de la pintura italiana.

La Sixtina només per a tu

És impossible que un museu que conté obres d'art de l'antiguitat clàssica, de Rafael, de Leonardo… no es trobi entre els més visitats del món. Si a això se li suma la Capella Sixtina de Miquel Àngel el resultat és previsiblement concorregut. Entrar a la Sixtina requereix reservar amb antelació o fer hores de cua i, en tots dos casos, un llarg passeig per l'interior dels museus fins a arribar a un dels santuaris de l'art de tots els temps. Un cop a dins, però, contemplar les pintures és una missió gairebé impossible, no només per la multitud sinó pel soroll. Internet ofereix una experiència més plàcida tot i que, això sí, molt limitada: a la tradicional desgana i falta de modernitat pròpia de tots els museus italians cal unir-hi la tradicional gasiveria vaticana, que fa servir imatges minúscules per impedir que els usuaris facin reproduccions de qualitat d'obres. Hi ha, també, una visita virtual.

Rijksmuseum, espectacularment visual

A qui acabi de visitar la web dels Uffizi o del Vaticà, la del Rijksmuseum d'Amsterdam li semblarà un prodigi de modernitat. Amb un bon disseny qualsevol museu hauria de ser capaç de presentar una web atractiva. Al cap i a la fi, ¿què hi ha més visual que una pintura? Molts, però, fan pàgines web amb una mentalitat antiga, com si fos un full volant en versió digital. No és el cas del Rijksmuseum, que explota al màxim el potencial visual de l'art. Amb una col·lecció que inclou algunes de les obres més vibrants i exquisides de la història, des de 'La lletera' de Vermeer fins a 'La ronda de nit' de Rembrandt, el museu ofereix visualitzacions a pantalla completa, tota una festa per als ulls en una època de dispositius grans i pantalles retina. És més, si t'obres un compte personal pots baixar-te les reproduccions, alterar-les, refer-les...

Els 'hits' del MoMa

Una altra web del segle XXI és la del Museu d'Art Modern de Nova York. No només es tracta d'una web molt ben dissenyada, de navegació fàcil i alhora molt visual; a més, fa servir els recursos d'àudio i vídeo necessaris per conèixer millor les col·leccions. T'imagines fer una visita al museu amb un guia només per a tu? Això és el que t'ofereix el MoMa, tot i que òbviament només amb les principals obres de la galeria. Hi ha un apartat, 'Obres més vistes', en el qual si cliquem a cada obra tenim accés a les dades més importants de la peça, informació destacada i un àudio on un historiador explica l'obra.

La història de les cultures del món, al Metropolitan

Des de capitells romànics fins a pintures impressionistes, des de frontals d'altar fins a escultures modernes, el Metropolitan és un museu on resulta complicat no patir síndrome de Stendhal. La seva pàgina web no pot mostrar els més de dos milions d'objectes de les seves col·leccions, però n'hi ha més dels que pots consumir amb calma: 405.997. Per guiar l'usuari, el museu proposa una sèrie d'itineraris, per artistes, objectes, països i èpoques. Resulta especialment interessant la cronologia que permet seguir la història en diferents parts del món.

El Prado, amb audioguia

Fins fa uns anys l'única manera de conèixer a fons les col·leccions d'un museu era apuntar-se a una visita guiada. Però aquestes visites no sempre estan disponibles i, quan ho estan, no cobreixen tota la col·lecció. L'arribada de les audioguies ha vingut a solucionar dos problemes: informar els visitants amb llibertat i al seu ritme, i aportar recursos econòmics als museus. El Prado, però, n'ofereix algunes de gratis a Pradomèdia, l'apartat de la pàgina web dedicat als continguts audiovisuals. Si cliquem a l'apartat 'Col·lecció' trobarem les obres més importants del museu, cadascuna d'elles amb una imatge amb alta definició i la corresponent audioguia.

L'Ermitage, a pantalla completa

Durant dècades residència dels tsars, els cinc edificis que donen forma a l'Ermitage acullen avui una de les col·leccions d'art més importants del món. Tot a l'Ermitage és espectacular, començant per l'arquitectura, una impressionant posada en escena pensada per impressionar. És cert que les dificultats econòmiques i les vicissituds polítiques han passat factura al museu, però l'esforç per posar-se al dia i tractar de tu a tu les principals institucions del món resulta evident en la pàgina web. Amb un format molt senzill i intuïtiu, la web de l'Ermitage treu el màxim profit de la riquesa de la col·lecció, i ho fa de forma generosa: a diferència de museus més preocupats pels ingressos que per la difusió, la galeria russa permet veure les pintures a pantalla completa. Ara bé, allò que ofereix visualment ho nega a l'hora de donar informació, limitada a dades bàsiques, com l'autor, la tècnica o la data de realització; qui vulgui saber-ne més, haurà de buscar-se la vida en algun altre lloc.